dilluns, 9 de febrer de 2015

La cova de la paraula



Hi ha deliris que semblen
una canilla de monstres nus,
àcids espectres deixant cicatrius
amarades en sang rancuniosa.
Rius vermells inundant
els replecs de regnes hermètics.

Així és la cova de la paraula,
quan, entreoberta, escup
l'alé de les negres larves
que l'habiten.

Tan sols resta
que el vent ho moga tot.
I que el silenci engolisca
la música de la dansa que guarneix 
les llambordes de la calçada.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada