dimecres, 18 de febrer de 2015

Simfonia de llum i cel

Embolicat en aquesta ràfega
a mar i salnitre.
Deixe córrer la respiració dels jorns.
El panteix amable, reflectit
en invisibles llençols blancs,
emmidonats de llum i cel.
Llàgrimes d'alegria
recorren la vora de diamant.
Les lires sonen entonades,
deixant harmonies que apropen records 

a les foscors de parpelles tancades
per la fragilitat del moment.
M'engalane amb ulls de mar
i respire l'aigua, com qui amanyaga
els batecs de la fragilitat.

Sembla que es vaja
endevinant la primavera.
Fins a les pedres comencen a albirar
pètals vermells de vellut.

I les caragoles, als quatre vents,

vessen aromes
anunciant la bona nova.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada