dilluns, 9 de febrer de 2015

UN POEMA TRIBUT a Juan A. MORCILLO.

Els escenaris ja no tremolaran
sacsejats per la teva veu potent.
L'amistat i la neteja de la paraula
no retrunyiran a la barra del bar.
La teva actitud transgressora
serà l'aliment que empapuse
l'estómac del record.
Sempre al capdavant,
sense doblegar les certeses,
fidel a l'indispensable,
atent als teus principis,
humil en la necessitat.
I la veu del rock esquinçant
les vestidures de la hipocresia.
Icona d'una generació
que no es va doblegar mai.
L'avi, l'estrella, el bergant.
Llarg cos de la tendresa oculta.
Avui els bafles de l'equip de so
trenquen el gel per la teva memòria.
Fins sempre!
La teva absència omple
força notes del nostre pentagrama.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada