Pot ser avui trobe...

Vesse un repertori de mandra

mentre el brillant reflex delata

l'harmonia que desprenen les agulles de sol,

despuntant sobre l'horitzó,

del meu particular escenari.

Entre bambolines,

atenc els arguments de la proposta,

i pense ...

potser avui trobe plaents arguments

que mitiguen el voraç apetit
dels somnis per crear.

Artur.

Com aigua renovada...

Com aigua renovada,
que neteja l'aspre relleu de la pell,
així és el clarejar de ta presència.
Un raïm d'horitzó
a la llum de la desperta.
Un cíclic passejar 
desplegant incògnites tallades amb l'escarpre
de la impenetrable eternitat dels dies.
Un descobriment
que dilueix la seva essència passional,
mentre un joc de pell i llavis destella 
a la part més substancial
de l'ofrena del desig.

I tot és convenciment.
Els centelleigs dels teus vidres de tendresa,
il·luminen l'assossec que pretenc.

Artur.

Dubtes

Mentre anem teixint

l'adzaveja "borboleta" de l'angoixa,
la porta entreoberta del record
deixa circular la brisa de la nostàlgia
més enllà del rebedor reflexiu.
Les hores de l'eternitat
omplen de cansament el somriure,
l'alé brolla, intensament,
ànsia d'esperança.
L'ànima s'encongeix, enredada,
entre les arrels dels dubtes.
El batec del mut rellotge,
acompanya el vaivé de la caducitat.

La vulgaritat de la vida
engreixa l'estómac,
quan els dubtes campen al seu aire,
encotillant l'espai
de la sucosa llibertat.

Artur.

Espai hostil

Es dilueixen els perfils

mentre la mirada s'omple de records.

L'ombra que anuncia el cap vespre

ofrena, amb àcids grumolls de tebiesa,

el pas temorós del vianant.

La llàgrima viva flueix
i escampa càtedra en un espai hostil.

Artur.

A poc a poc

Des d'aquest racó de dia,

a punt d'esclatar la pols de la fortuna,

vull allunyar-me de la maleïda ombra

que enfosqueix l'acer de la letargia.

He de imaginar el desig,

omplir de llum i cel 

tot allò que el turment amaga.

Ansiós espere els rierols

carregats d'immensitat.

 Vull escoltar cantar a l'aigua,

ballant la polka de les hores lentes.

Assaborir les entranyes

dels tranquils cels

vessant màgics resplendors

sobre la pell de fulles tendres.

A poc a poc, fuig del buit de la mà
la possibilitat d'aturar el temps.

Artur.