dimecres, 4 de març de 2015

A poc a poc


Des d'aquest racó de dia,
a punt d'esclatar la pols de la fortuna,
vull allunyar-me de la maleïda ombra
que enfosqueix l'acer de la letargia.
He de imaginar el desig,
omplir de llum i cel 
tot allò que el turment amaga.

Ansiós espere els rierols
carregats d'immensitat.
 Vull escoltar cantar a l'aigua,
ballant la polka de les hores lentes.
Assaborir les entranyes
dels tranquils cels
vessant màgics resplendors
sobre la pell de fulles tendres.

A poc a poc, fuig del buit de la mà
la possibilitat d'aturar el temps.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada