dimecres, 27 de maig de 2015

La llum d'aquest nou clarejar...

Escoltem el ritme
de la nova primavera
ocupant l'estada
de l'anhelada esperança.
Els indecents cossos de sal bruta
es desintegraran, a poc a poc,
davant el clam lliure i festiu
dels nous vents.
Sense la resignació del joc net
en les vísceres,
viuran sumits, clandestinament, 
en les denses aigües
de la conspiració
L'agonia els trepitja els talons,
generant dolls de verí,
en un camp de batalla
ple de resplendents flors de seducció.
Però, res és etern.
A cada flor putrefacta,
li arriba el seu agònic judici
al verger de la il·lusió.

La llum d'aquest nou clarejar
incinerarà la medul·la dels llops sense ànima.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada