divendres, 8 de maig de 2015

Mentre dormia

Mentre dormia,
vas posar, en el núvol dels somnis,
una barca amb rems de fum
que transportava, l'aroma agre
de les marcides roses,
a un llunyà país farcit d'oblit.
I el mar, per moments,
es va tenyir de cel.
La brisa va dissipar
el nebulós paisatge.
El record, va ser cendra
de la esquerdada tortura.
Es va despullar la volta celeste
i es van esvair les buates plomoses
de la incomoda vigília.



Artur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada