dissabte, 16 de maig de 2015

Per sempre, B.B. KING



"Lucille" ha deixat de sonar.
Les divines vibracions que entonava
no són, ara, més que record.
La llegenda, el rei que va construir
els fonaments de tanta sensibilitat
ha deixat d'exhalar sentiment.
La prolongació cap a la modernitat
de la màgia en forma de "Blues"
restarà en la nostra retina
com tatuatge perpetu.
Ja no hi hauran més gestos balancejats
amb les vibracions harmòniques
de les cordes d'eixa Gibson poderosa.

Hem gaudit el teu llenguatge
extret d'un univers blau.
Avui les llàgrimes parlen de blues.
La teva llum eterna, seguirà il·luminant
els acords de la nit.

Per sempre,
B.B. King.

2 comentaris:

  1. El recordo a la comarca de la Safor, a mitjans dels vuitanta. Va compartir l'escenari amb gent de la talla d'Art Blakey i els seus Jazz Messengers, o George Coleman, però ell ho va petar, que diem avui. Tenia alguna cosa especial. Una capacitat comunicativa que feia vibrar amb el sol contacte amb la seva música.
    Un bell homenatge molt merescut.

    ResponElimina