dimecres, 8 de juliol de 2015

Ombra gelada que colpeja el silenci

Ombra gelada que colpeja el silenci,
estripant la pell dels dies,
supurant humor espés per l'escletxa.
Inflamat residu que esquinça.

Percepció que construeix singladures.
Marees negres que acompanyen
el profund conflicte del temps.
Cop sense fonament.
Vendaval de cendres indefenses,
marcides, entre vòmit platejat,
sense ofrena de pètals grana
que alleugerisca l'angoixa abstracta
de l'espant quotidià.

Incansable onada que trenca la roca
de penya-segats sanglotant angoixa.
Repicar de sigil·losa queixa
adormida sobre vellut negre.
Marea inesgotable de cristalls de sal
que inunda el fred marbre
dels altars trencats.

Rígids ocells d'eixuta argila
voletegen els capvespres,
negant de por
l'ombra gelada del silenci.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada