dimarts, 13 d’octubre de 2015

Com tots els mots que naixen

Com tots els mots que naixen
des de la maduresa del desassossec,
així és la insígnia del batec,
un deambular trist en la brisa
que unta el camí
de sagnant rosada.
Un jardí de fugaços ritmes,
fumejant cendra
que escampa la seua ofrena
en un el verger d'infectades ferides.
No hi ha més sospir
que un duel de fràgil marbre,
engrunsant el castic
que el crit enverina.

La pena és un floc de neu
que es dissol pacient
en l'ocult rostre de l'ànima.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada