dijous, 29 d’octubre de 2015

Dolça bogeria

Visc al buit abandonat
d'una dolça bogeria
que només jo conec.
Les ombres em miren.
Per més que intente fer veure,
no puc amagar la ferida
que supura enderrocs de l'ànima.
A la frontera, l'estupidesa
enalteix l'orgull de l'idiota.

Silenciosament i en secret,
un alé carregat d'impossibles
va transformant la realitat.

Havia dit, dolça bogeria?








Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada