dijous, 22 d’octubre de 2015

Somnis trencats

Potser vas estar a la recerca
del nèctar innocent
que deixa eixe regust a descobriment.
O potser, del costat agradable
de la nit d'estiu, plena de rialles,
jocs i suor feliç.
Però ja saps,
l'eternitat corre irreversible
deixant només imatges groguenques,
desgastades pels dies.
Els porus que supuren
el vermell suor de les cicatrius,
decoren la capella dels records.
No hi ha més reflex
en l'horitzó de la mar
que el cansament de l'inabastable.
No hi ha més angoixa
que la contínua tortura de l'incomprensible,
aguaitant la pell de la resistència.
Els silencis clandestins
inunden el polsegós camí
que amaga la seva destinació.
Ningú pot, ni tan sols esbossar,
el perfil de l'alcova secreta
que ens habita.

Només tu. Ningú més, pot
representar la veritat de la paraula
que passeja, nostàlgica,
entre la runa dels somnis trencats.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada