divendres, 11 de desembre de 2015

Impaciència

També a la tardor,
cauen les fulles del calendari,
recordant la incontestable
levitat de l'ésser.
Les paraules segueixen ruixant
el perfum d'un fals encanteri,
vetllant, amb pèrfida addicció,
el feble enteniment
que la sofrença assalta.
Els somnis, engabiats,
agonitzen la seva condemna,
esperant l'anhelat dia
de l'alliberament.
Ocells negres, farcits de cadenes,
escalfen motors, preparant
la llarga travessia vers els espais
on s'incinera la fel.
I clareja.
L'horitzó sembla taral·lejar
la cançó de les absències.
El Sol, afònic, esquinça la tornada.

Tot flueix,
la boira cala els ossos de l’esperança
mentre esperem impacients
l'esvaiment que la nitidesa ofrena.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada