dimecres, 9 de desembre de 2015

Vers punyent


Cada pam de terra
mostra sagnants ferides,
cementiris farcits del negre vòmit
fruit d'un desassossec egoista i cínic.
Les cicatrius segueixen supurant
l'humor opac de nafres mil·lenàries.

La pell nua d'un espai menyspreat,
colpejat, humiliat pel vedell d'or.

Les llàgrimes vessades, no poden acaronar,
un camp de combat erm, desolat.
Un humor que s'esvaeix en tòxic vapor
que ja no entela les cicatrius de la desfeta.

Deixeu-me que avui rente les ombres de la boca
amb el vers punyent de les fossilitzades runes.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada