dimecres, 27 de maig de 2015

La llum d'aquest nou clarejar...

Escoltem el ritme
de la nova primavera
ocupant l'estada
de l'anhelada esperança.
Els indecents cossos de sal bruta
es desintegraran, a poc a poc,
davant el clam lliure i festiu
dels nous vents.
Sense la resignació del joc net
en les vísceres,
viuran sumits, clandestinament, 
en les denses aigües
de la conspiració
L'agonia els trepitja els talons,
generant dolls de verí,
en un camp de batalla
ple de resplendents flors de seducció.
Però, res és etern.
A cada flor putrefacta,
li arriba el seu agònic judici
al verger de la il·lusió.

La llum d'aquest nou clarejar
incinerarà la medul·la dels llops sense ànima.

Artur.

dissabte, 16 de maig de 2015

Per sempre, B.B. KING



"Lucille" ha deixat de sonar.
Les divines vibracions que entonava
no són, ara, més que record.
La llegenda, el rei que va construir
els fonaments de tanta sensibilitat
ha deixat d'exhalar sentiment.
La prolongació cap a la modernitat
de la màgia en forma de "Blues"
restarà en la nostra retina
com tatuatge perpetu.
Ja no hi hauran més gestos balancejats
amb les vibracions harmòniques
de les cordes d'eixa Gibson poderosa.

Hem gaudit el teu llenguatge
extret d'un univers blau.
Avui les llàgrimes parlen de blues.
La teva llum eterna, seguirà il·luminant
els acords de la nit.

Per sempre,
B.B. King.

divendres, 8 de maig de 2015

Mentre dormia

Mentre dormia,
vas posar, en el núvol dels somnis,
una barca amb rems de fum
que transportava, l'aroma agre
de les marcides roses,
a un llunyà país farcit d'oblit.
I el mar, per moments,
es va tenyir de cel.
La brisa va dissipar
el nebulós paisatge.
El record, va ser cendra
de la esquerdada tortura.
Es va despullar la volta celeste
i es van esvair les buates plomoses
de la incomoda vigília.



Artur

dilluns, 4 de maig de 2015

O no?...


La rutina erosiona la determinació
amb l'àcid ardent del miratge
que nodreix la falsa llibertat
que ens habita.
És la mentida que vivim,
en un tauler de joc
que no controlem.
Un guió escrit des d'un olimp
on no tenim cabuda.
La història no és nostra.
És d'ells. O no? ...







Versos inspirats en el documental "The Lie We Live" 
de Spencer Cathcart