diumenge, 12 de juliol de 2015

In Memoriam, Javier Krahe


En el record,
una seductora ploma d'au
entapissant la pell d'un seriós semblant,
mentre una veu profunda
bressola l'enginyós missatge,
entre ironia hieràtica,
ofrenant el somriure.

En el record,
un geni disfressat de gilipolles
intentant enamorar Marieta.
Certament, les flors
que sortiran del seu cap,
ompliran de perfumat aroma
l'espai de l'absència.

Per sempre,
la integritat, fidelitat de principis,
Javier Krahe.

dimecres, 8 de juliol de 2015

Ombra gelada que colpeja el silenci

Ombra gelada que colpeja el silenci,
estripant la pell dels dies,
supurant humor espés per l'escletxa.
Inflamat residu que esquinça.

Percepció que construeix singladures.
Marees negres que acompanyen
el profund conflicte del temps.
Cop sense fonament.
Vendaval de cendres indefenses,
marcides, entre vòmit platejat,
sense ofrena de pètals grana
que alleugerisca l'angoixa abstracta
de l'espant quotidià.

Incansable onada que trenca la roca
de penya-segats sanglotant angoixa.
Repicar de sigil·losa queixa
adormida sobre vellut negre.
Marea inesgotable de cristalls de sal
que inunda el fred marbre
dels altars trencats.

Rígids ocells d'eixuta argila
voletegen els capvespres,
negant de por
l'ombra gelada del silenci.
Artur.