dimecres, 16 de setembre de 2015

Esclat a trenc d'alba

S'ha estarrufat la praderia
de les segrestades primaveres,
sempre plenes de pors
que congelaven la paraula.
S'ha deixat anar la mar
de la predisposada caragola
que harmonitzava la senda
d'una ensinistrada melodia.
S'ha trencat el vers
d'un cobdiciós sonet
que abillava, interessat,
la pell fèrtil de la terra.
S'ha esvaït la carícia dels dies
sobre els vidres dels anhels frustrats,
la pluja àcida de l'ànima
que doblegava l'esperança.
S'ha esmicolat la roca
que asfixiava el record,
la veu dura dels anys
martellejant antigues desfetes.

Avui, a trenc d'alba,
han esclatat les ones,
regalant petons i caranques.
Artur.

divendres, 4 de setembre de 2015

Paper Mullat


Destil·le la humitat incrustada
en el fons d'aquesta motxilla
polsosa i desgastada,
per la irreversible lleugeresa del temps.
Sac de laments, aprenentatges
i col·lecció de sentiments,
que impregnen silenciosament
la imatge de la fotografia
que llueix tènue a l’ordinador de l'alcova.
Em sent atrapat en un espai hermètic.
Un habitacle que amaga les escletxes
per on supurar l'anhelada esperança.
Tot traspua records que es dilueixen 
en un mateix recipient d'absurda submissió.
La mirada encén la paraula,
però la lluita no emigra 
més enllà del paper mullat.
Novament, llàgrimes de ràbia
ompliran el cabal de rius
encarrilats cap a mars de cobdícia ...

Mentrestant, el cadàver d'un nen,
jugant amb el vaivé de les ones,
estripa les entranyes de la desesperació.
Artur.