dijous, 31 de març de 2016

La boira va estendre...


La boira va estendre el tènue vel
sobre la immensitat del quadern en blanc.
La gènesi de la paraula,
entre imaginàries línies,
esgotades de sostenir
tanta malaltissa mesquinesa,
va restar diluïda
en un tèrbol poema de desencant.

... I la plomissa llum
va descobrir l'imaginari frec dels teus llavis,
llaurant tendresa en la meva pell.
Coronant la passió.
La resta,  fum.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada