dilluns, 4 d’abril de 2016

A Manolo Tena, in memoriam. (1951-2016)














Quina “Peligrosidad social” va vessar
el centre ondulat d'una “CUCHARADA”?
Quin càlid “Frío”
va engegar l' "ALARMA!!!" de “la movida”?
Quina passió gitana va negar les venes
de “Sangre Española”?

Després de jugar la partida de la vida,
fent trampes a la mort,
el teu alé ha cessat,
entre la runa d'excessos
plens de genialitat creativa.
Els versos de la teva poesia,
avui ploren l'absència,
humitejant les notes del pentagrama.
Quan volies alçar el vol
a la pista àcida, però renovada,
de la determinació,
aviat, molt aviat, les cicatrius
han truncat els anhels del quadern,
farcit d' enginyosos amaniments musicals.
La supervivència que cercaves
ha perdut un destí que semblava precís.
Les teves estrofes, la teva música,
les contradiccions, ...
Ens resta el record de la veu trencada i sorrenca,
eixida de les entranyes del sofriment.
Les cançons,
per sempre quedaran intactes,
perfumades amb flors que vessen aròmes,
de rock, blues, pop, ...

Gràcies,
equilibrista desequilibrat,
concertista desconcertat,
ja no estaràs pitjor que mort.

MANOLO TENA, in memoriam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada