dimarts, 5 d’abril de 2016

Abrace l'ombra

















A la nit,
abrace l'ombra
projectada per la tènue llum
de l’alcova.
Deforme la seua silueta
amb el colpeig de l’alé.
Li parle silenciosament
de les bales que anul·len
les ales dels somnis.
Malferit per l’ansietat,
li murmure paraules que relaten
la contínua hipocresia
que embolcalla l'existència.

De nit,
ofegat d’indignació,
abrace l'ombra,
oxidant l'esperança.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada