dijous, 7 d’abril de 2016

Desamor



En la penombra,
el pensament discuteix amb el destí.

El cor torna el ressò
del batec que, acalorat,
fa front al estèril desig.
El desamor colpeja la pell
en la seva memòria.

Ja no queden vidres trencats
vessats en el camp de batalla.
El secret de la tendresa
s'ha esvaït davant la rutina.
Els pètals de la passió
s'han marcit a contrallum.
La dolçor ha perdut
espai i temps.
Les mans ara escriuen versos
en el quadern de la indiferència.
La confusió vagareja 

pels carrerons de la por.

En la penombra,
el desamor colpeja la pell.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada