dijous, 19 de maig de 2016

Joia

Sembla que tot es joia
en aquest moment.
Al costat dels peus, 
flors de renaissença
vessen silenci
diluït en una aroma a núvol.
Prodigis com prismes
que despleguen el sagrat ventall
de vius colors.
Misteri que habita
en les daurades gargamelles
de l'Astre Rei,
mentre catifes de mar
van repicant ritmes d'escuma i sal.
La pell de primavera
despulla la seua bellesa.
Un esclat de màgica llum
que il·lumina l'ombra de l'ànima.

La roda eterna de l'ahir,
de l'avui, del demà.




Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada