divendres, 24 de juny de 2016

L'inqüestionable pas del temps



Percebo cada segon,
com un espai immens
en la lleugeresa que perfila
l' eternitat infinita.
Sembla com
si l’assedegat moment
arrenqués de mi,
un desassossec farcit
de batecs de vertigen.
Sent les mans,
olioses i esmunyedisses.
Incapaces de retenir en el seu jaç
la corda que sosté
el tren que desitge agafar,
a punt de marxar.

És la sublim angoixa
de l’ inqüestionable pas del temps.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada