dijous, 31 de març de 2016

La boira va estendre...


La boira va estendre el tènue vel
sobre la immensitat del quadern en blanc.
La gènesi de la paraula,
entre imaginàries línies,
esgotades de sostenir
tanta malaltissa mesquinesa,
va restar diluïda
en un tèrbol poema de desencant.

... I la plomissa llum
va descobrir l'imaginari frec dels teus llavis,
llaurant tendresa en la meva pell.
Coronant la passió.
La resta,  fum.
Artur.

divendres, 18 de març de 2016

Estima


Com el despert ocell
que tot i no haver deixat el niu,
fa, del viscut, àgil aprenentatge.
Així, una ràpida estrofa
farcida de vocables de sucre
és més que suficient
per aprendre la melodia de l'estima.
Artur.