dijous, 7 d’abril de 2016

Desamor



En la penombra,
el pensament discuteix amb el destí.

El cor torna el ressò
del batec que, acalorat,
fa front al estèril desig.
El desamor colpeja la pell
en la seva memòria.

Ja no queden vidres trencats
vessats en el camp de batalla.
El secret de la tendresa
s'ha esvaït davant la rutina.
Els pètals de la passió
s'han marcit a contrallum.
La dolçor ha perdut
espai i temps.
Les mans ara escriuen versos
en el quadern de la indiferència.
La confusió vagareja 

pels carrerons de la por.

En la penombra,
el desamor colpeja la pell.

Artur.

dimarts, 5 d’abril de 2016

Abrace l'ombra

















A la nit,
abrace l'ombra
projectada per la tènue llum
de l’alcova.
Deforme la seua silueta
amb el colpeig de l’alé.
Li parle silenciosament
de les bales que anul·len
les ales dels somnis.
Malferit per l’ansietat,
li murmure paraules que relaten
la contínua hipocresia
que embolcalla l'existència.

De nit,
ofegat d’indignació,
abrace l'ombra,
oxidant l'esperança.

Artur.

dilluns, 4 d’abril de 2016

A Manolo Tena, in memoriam. (1951-2016)














Quina “Peligrosidad social” va vessar
el centre ondulat d'una “CUCHARADA”?
Quin càlid “Frío”
va engegar l' "ALARMA!!!" de “la movida”?
Quina passió gitana va negar les venes
de “Sangre Española”?

Després de jugar la partida de la vida,
fent trampes a la mort,
el teu alé ha cessat,
entre la runa d'excessos
plens de genialitat creativa.
Els versos de la teva poesia,
avui ploren l'absència,
humitejant les notes del pentagrama.
Quan volies alçar el vol
a la pista àcida, però renovada,
de la determinació,
aviat, molt aviat, les cicatrius
han truncat els anhels del quadern,
farcit d' enginyosos amaniments musicals.
La supervivència que cercaves
ha perdut un destí que semblava precís.
Les teves estrofes, la teva música,
les contradiccions, ...
Ens resta el record de la veu trencada i sorrenca,
eixida de les entranyes del sofriment.
Les cançons,
per sempre quedaran intactes,
perfumades amb flors que vessen aròmes,
de rock, blues, pop, ...

Gràcies,
equilibrista desequilibrat,
concertista desconcertat,
ja no estaràs pitjor que mort.

MANOLO TENA, in memoriam.