dimecres, 29 de juny de 2016

Falsa realitat


A poc a poc es va escampant 
el negre i gelatinós quitrà
que engoleix el farcit jardí
de flors d'esperança.
Sera difícil viure sota el seu mantell,
fallarà la respiració i l'alè.
Els pètals es marciran, però,
el fruit seguirà bategant al soterrani,
potser aviat, apareixeran les esquerdes
que deixen el camí lliure
a la multitud de batecs indignats.

Un miratge que avui
viu la seva falsa realitat.
Artur.

divendres, 24 de juny de 2016

L'inqüestionable pas del temps



Percebo cada segon,
com un espai immens
en la lleugeresa que perfila
l' eternitat infinita.
Sembla com
si l’assedegat moment
arrenqués de mi,
un desassossec farcit
de batecs de vertigen.
Sent les mans,
olioses i esmunyedisses.
Incapaces de retenir en el seu jaç
la corda que sosté
el tren que desitge agafar,
a punt de marxar.

És la sublim angoixa
de l’ inqüestionable pas del temps.

Artur.

dijous, 23 de juny de 2016

Pètals





Potser,
els pètals desfullats d'aquella flor 
 

que vaig deixar lliscar suaument 
entre els meus dits,
esquiven els racons
on la paraula abranda la pena.





Artur.