dimecres, 13 de juliol de 2016

El risc de la debilitat


El buf accelerat de l'ànima
arrenca el gebre de les ales,
que recobreix el si de la passió
desbocada, plena de calfred.

Fúria que s'enfonsa en el càlid fang,
modelant els encants.

El fum s'escampa,
tan sols resta el desig.

Un afany que balanceja
l’abrasador missatge,
jugant una partida,
sobre la corda del pensament.

Delicat equilibri,
que omple de vertigen
el risc de la debilitat.

Artur.

diumenge, 10 de juliol de 2016

Tot resta en conflicte...

Vaig gastar la lluna,
Original: Pedro Marrodan
en les nits de tenebres.
Vaig inventar la primavera,
a l'ombra de l'arbre desfullat.
Vaig imaginar les paraules,
a l'insípid llibre en blanc.
Vaig florir l'ànima,
quan vaig pressentir l'ocàs.
Vaig alimentar, amb el teu record,
el desassossec del tedi.
Vaig adormir la còlera,
quan la indignació ennuvolava l'horitzó.
Vaig omplir el cor de la teva abraçada,
al retorn de la tenaç pena.
Vaig...

Tot resta en conflicte,
cavalcant a lloms de la vida.


Artur.