diumenge, 25 de setembre de 2016

En el subsòl

Mike Yung, interpretant al metro de
New York City "Unchained Melody"
Sona un arpegi
en el subsòl de la ciutat,
bussejant en una atmosfera
rància i malalta.
Cossos que caminen,
atrapats per la rutina dels dies.
Mirades furtives que es perden
en les entranyes de l'ànima.
La incomunicació consentida i desitjada
acampa en qualsevol andana de metro.
Els sentits es treuen la mandra
engolint la semàntica d'algun llibre,
melodies amb cos de mp3
o potser, rumiant hermètics pensaments
tancats en cambres de cotó.

Mentrestant,
ressona una veu, gran, genial,
navegant sobre les tranquil·les aigües
d'un suau arpegi sobre acústic acer.

Moltes vegades, massa vegades,
la genialitat intenta sobreviure
en el subsòl de la metròpoli
als acords d’ "Unchained Melody".
Artur.

dimecres, 21 de setembre de 2016

El batec de la ciutat

Eixe núvol viatger
mira de reüll el batec de la ciutat.
El col·lapse de les artèries,
el bullici de l'alba.
Muntanyes de mirades dansant
al compàs de gotes de quitrà
i descolorits reflexos d'humitat.
Les parpelles de l'alba,
mandroses, alcen els tendalls.
Múltiples aromes rancis, addictius,
recorren les pituïtàries contaminades
per saturades atmosferes.
Passos i més passos.
Rumbs que es desconeixen.
Pensaments tancats,
segellats per auriculars estereofònics
que destil·len el ritme
d'un nou i rutinari clarejar.



Artur.