divendres, 11 de novembre de 2016

LEONARD COHEN: IN MEMORIAM (1934-2016)




Avui traspassa la pell del temps
l'amarg vals de la irreparable perduda.

Donaria el millor vers,
si el gira-sol que acompanyava
les empremtes del camí,
ens retornés l'alé de ta presència.

Ara, saludaràs a eixos orfes
que ocupen les cantonades del cel.
I seguiran crispant les flors,
com punys, a la nit.
Des de ta nova llar,
observaràs pacientment
els graons invisibles de la humanitat.

Avui, els colpidors arraps del dolor
i els carruatges negres,
entren a les nostres vides.
Plorem la perduda,
com si respirarà el cor,
recobert de randes de neu.

El destí, avui et retorna
les botes natjades de pols,
les tímides ombres del repòs,
les llavors perdudes
al llarg del sender.

Leonard ... Ens resta
la veu dels teus ulls,
el perfum seductor de ta paraula,
la bellesa de ta ploma

... I seguirem ballant
al ritme que marcaves
amb el vaivé del vers.
Eixe vers nu
 que sagnaves per la boca.

Per sempre, el teu record.