dimecres, 13 de setembre de 2017

Alce la veu...














Alce la veu,

apedregant els murs de l'absurd.
Caminant ferm,
trepitjant els enderrocs de promeses d'argila.
Rescatant melodies,
ofegades en llacs de sorra.
Somrient, amb cinisme,
les falses indulgències del poder.
Denunciant el segrest de la paraula,
camuflat en el manipulat missatge. 
Despullant l'esgarrifança
del seu estripat cant.
Menyspreant l'endimoniada oferta
de bells jardins disfressats de cobdícia.
Bandejant la crueltat de l'espai
on conviuen riquesa i misèria.

I...sí,  alce la veu,

fugint de les ombres
on el fum amaga el pestilent perfum
de la seua essència.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada