dijous, 14 de setembre de 2017

Deixa que...















Deixa que l'abraçada
negue el nostre espai del so
que les mudes paraules segresten.
Deixa que l'alè
creme el calfred d'aquest nou clarejar,
cosit de passió.
Deixa que la brisa del cor,
acarone amb enamorats adjectius
el silenci de la pell.
Deixa que el nostre particular univers
protegisca l'harmonia de la llum
amb l'atac de la besada.
Deixa que la consciència vés-li
la poesia de la carícia,
entre la boirina de la pols encisadora.

Deixa que,... aprenguem a viure,
amb l'aroma de la flor de cada dia.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada