dilluns, 11 de setembre de 2017

Encara queden pejades



















Encara queden petjades
d'aquells centelleigs d'esperança
que afilaven el neguit de llibertat
i avivaven el pas ferm de la determinació.

Encara que res és igual,
encara que el desig gemega el seu dolor
fragmentat per l'assot de la decepció
en aquest món cec,
seguisc transitant la constància
a la recerca d'un sentit existencial,
més enllà del desànim,
allunyat de les cendres del temps
que la supervivència ha deixat
en els marges de la vida.

Avui, doblegat davant la boira
que la contradicció supura,
seguisc alimentant el vertigen,
tenaç i corrosiu, de la utopia.



Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari