divendres, 29 de març de 2019

Insatisfacció









Hi ha un calfred a vertigen i abisme,
un perfum d'insatisfacció,
de ràbia continguda,
en aquesta llum del matí.
Una vagabunda ànsia de seny
recorre els ossos de cristall.

I la mirada, sempre fidel,
vessa la seua nostàlgia cap a la llunyania,
a la recerca de salvació,
de respostes,
de futur.

Artur.

dimarts, 26 de març de 2019

Esborrany





















Desdoblegue el perfum de l’alba,
despullant el pes del record.
Airejant el dolor del pit,
vacil·lant el pas
sobre les ruïnes de la nit.

Mentrestant,
el pensament va traçant,
en un meticulós esborrany,
el trajecte de la determinació.

Són canals d'eixida cap a la immensitat.
Allí on s'oblida el temps.

Artur.

dilluns, 25 de març de 2019

Llum




















La verticalitat del dia
vessa pètals de seda
sobre a la finestra dels dies.
La posada de les sensacions
s'impregna d'un instant
que es pretén infinit.

Una abraçada, que arranca
els ponts del pensament, es gronsa
al vaivé de l'adagi de Albinoni.

Tot llueix nou, familiar.

Artur.

diumenge, 24 de març de 2019

Nafra

Kyle Thompson




















Les paraules,
farcides de confusió i sorra
persegueixen un sintagma inacabat,
esculpit en el tall del sol ixent.
Un vers afilat
que el foc de la nit
ha deixat entre les cendres
de la misteriosa comesa.

Suc de llima
en la nafra de la vida.
Artur.

dissabte, 23 de març de 2019

Festejant Ítaca





















Transitar la vida,
fer del trajecte un procés,
un acte de gaudi i plaer,
de lluita, d'autenticitat.
Fructífer ensenyament, sempre,
del present, del moment.
Deixant el record o l'anhel
darrere les bambolines existencials.

La lleugeresa no és més que el trajecte,

la resta és la fi, l'origen.



Artur.

dijous, 21 de març de 2019

Deixar el buit





















Estreny-me contra el teu cor,
fort, amb insistència,
no deixes que el buit
destruïsca aquesta ànsia de calidesa.
Necessite sentir la primavera,
pròxima, assaborint l'espai,
sense el fred marbre
del solitari esquinçament.

Estreny-me contra el teu cor,
destil·lant consol.
Artur.

dilluns, 18 de març de 2019

Formigó
















Em confon la inèrcia
que resta després de la tempesta de llot,
esguitant la pell del desig.
Em consumeix el vertigen que suposa
transitar els solcs d'un camp de joc,
minat d'hipocresia.
Em desorienta la xerrameca
amuntegada en la superfície del quadern,
preparada per a seduir criteris.
Em couen les ferides
que freguen el traç amb la brisa àcida,
que deixa anar l'alé dels dies.

És difícil descobrir clivelles per on fugir
quan les ales de l’ànima pretenen alçar el vol
recobertes d’armat formigó.
Artur

dilluns, 11 de març de 2019

Renàixer














Març comença a supurar
un cromàtic nèctar de vida,
badall de la sang
esculpint un univers de joia.

Llastrant l'energia de la paraula
en els vèrtexs de pètals i estams.
Enlairant els pits a la brisa
d'un policrom renàixer.
Negant l'habitacle existencial
d'horitzons i tendresa.

La ciutat dels dies,
malgrat la coïssor de l'ànima,
esbossa amabilitat en el gest.
Artur