diumenge, 14 d’abril de 2019

CARRER D'INFANTESA (o enyorança d'un temps pretèrit)



A uns quants badalls de dia, Pepito, el cellerer, amb poal i pal de fregar, poleix les llambordes del seu espai. Félix, el més calent del carrer, destil·la un recurrent discurs, entre la inquietud meteorològica i les bondats dels solcs de la terra. 
Al cap de vint minuts, el pas d'un cotxe desmunta el nucli de la conversa. El rellotge engul les hores. L’esmolador difon la seua cromàtica escala. El venedor de peix escampa el seu pregó: porte aladroc fresquet! I en el llindar del comerç, el senyó Arturo dibuixa grandiloqüents històries, mentre els seus ulls llampurnegen melangia.
A la vesprada, els xiquets del carrer canten a Senteta, la veïna, una reivindicativa tornada, al més pur estil de la cançó protesta. El fet, la negativa a retornar la pilota que, involuntàriament, ha traspassat el rebedor del seu habitatge.

Senteta la del carreró,
ni caga, ni pixa,
ni té cagalló.

Un aparador d'infantesa
apaivagant la cohort de l’enyorança.
Artur

1 comentari: