dimecres, 15 de maig de 2019

Angúnia
















No controlaves l’esgarrifança de les mans,
ni sabies que fer amb la por.
Estaves perdut en una sala impenetrable,
ignoraves l'eixida,
buscaves l'abraçada del consol.
Senties els brunzits de la respiració,
tancaves els ulls i el desànim t'engolia.

Un desolador paisatge projectant-se
en la foscor del teu interior:
carrers bruts, simfonia de botzines, 
motors al ralentí, voreres farcides de vianants…

Somnis aterridors,
centellejos d'un subconscient atrapat
per la màquina de la veritat.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada