singladures

ALBIRE L'ÀNSIA DE LES PRIMERES FLORS

2012-02-29T07:06:00.008+01:00

Ja aquestes darreres albes
albire l'ànsia
de les primeres flors
alleujant el desig.
Un impacient esclat
que la roda del temps
escamparà, amb lluents cristalls,
de multicolors reflexos.
L' envellit hivern,
poc a poc, s'anirà disseminant
en petits fragments
de fantasmagòrica cendra.
Els botons de vida
vessaran força continguda,
empentant cap a l'eixida
de la caducada letargia.

Mentre, submergit
en les profunditats de l'anhel,
els rajos de llum, novament,
freguen el rostre,
deixant gràcils sensacions
de suau cotó en pèl.

Artur.

LA RESURRECCIÓ D'AQUELL COLOR GRIS

2012-02-21T07:53:00.005+01:00

No cregueu que els fantasmes del passat han fugit espantats de les nostres vides. Els vents democràtics avui estan, novament segrestats, en repugnants espais sadollats de totalitarisme.

Nosaltres som "l'enemic" i ells, s'autoproclamen als quatre vents, salvadors de la pàtria. Un cert color gris novament decora el carrer i inunda de ràbia veus innocents, però, malgrat tot, lluitadores ... Estudiants, ciutadans, éssers humans que han patit, increduls, l'odiada lliçó d'allò que pensàvem soterrat i oblidat: la submissió "per collons ".

Artur

HAIKU (XXXIX)

2012-02-16T06:15:00.004+01:00

Estímul.

Sensacions oníriques,

procés mental.

Dibuix:(c) Ana Aydillo.

Artur.

TOTS ELS CAMINS CONDUEIXEN A UNA MATEIXA CRUÏLLA

2012-02-15T06:40:00.006+01:00

No ens enganyem. Tots els camins condueixen a una mateixa cruïlla. O l'educació s'omple de nous arguments que servisquen per garantir un futur millor a les futures generacions o sempre arribarem a aquest cul de sac en el qual el mastodont capitalista i neoliberal buscarà, sempre, solucionar els problemes atenent als seus propis interessos.

Avui està plenament demostrat, per si algú encara ho dubtava, que és completament incompatible parlar de justícia social, solidaritat, igualtat, ..., en definitiva, valors que poden fer sentir-nos més feliços, més a gust amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, amb una educació que tant sols serveix per a adoctrinar a una societat que interessa tindre molt arrelada a la terra conreada de capitalisme i consumisme.

L'educació és un bé que ha de buscar la formació d'éssers humans capaços de gaudir i treballar el present per a millorar el futur, sense adoctrinaments ni interessos enganyosos i ocults. Ha d'afavorir processos d'ensenyament-aprenentatge capaços de fomentar valors que faciliten la convivència i el gaudiment planetari. L'educació mai pot ser un negoci o un mitjà capaç de manipular, intentant inculcar una visió partidista i distorsionada del món. No pot estar al servei d'aquells que només es serveixen d'ella per alimentar la seva malaltissa fagocitosi.

Per això, avui més que mai, hem d'alçar la veu per denunciar un fet de vital importància per a les futures generacions: el sagnant i cruel atac i menyspreu a l'escola pública. Perdre aquesta batalla suposa perdre el futur i les perspectives d'un món millor.

PER UNA ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT!

Artur.

ET VULL

2012-02-14T07:11:00.005+01:00

Conversant, en silenci,
amb les assídues ombres
que signen, en el desgastat full,
l'habitual preludi
de l'hivernal clarejar,
espere, impacient,
donar desitjada benvinguda
al gelat feix de llum
que vol, de fragància enamorada,
saturar el teu despertar.

Una albada plena
d'infinita tendresa
que bressole el nou jorn
amb delicats vaivens
que alleugeren de patiment
el maltractat cos
de la severa realitat.

I el meu amor infinit per tu,
avui novament,
segella amb daurada paraula
nostra particular atmosfera
plena de núvols
que neguen l'espai
de pols enamorat.

Un sentiment que sobreviu fort
malgrat cataclismes, sirenes i fums,
mentre Atenes en flames,
malauradament, decora
aquest lent clarejar.

Artur.

MAI ÉS TARD

2012-02-09T20:31:00.008+01:00

Mai és tard per donar-li una nova perspectiva a la vida. Els somnis, com les utopies, són qüestió de determinació. La comoditat no ha de consistir en deixar que les aigües fluïsquen al ritme marcat per "ens" que ignoren deliberadament la nostra deteriorada situació planetària amb l'únic propòsit d'obtenir els resultats que desitgen.
Per si de cas, la vida és un joc en què el temps va a la contra. En aquest sentit, la comoditat no és més que claudicar i rendir-se davant el fracàs.
Si realment som conscients que tot depèn exclusivament de nosaltres, pot ser hi haja una immensa marea d'éssers humans necessitats i desitjosos d'un canvi radical a l'hora d'emprendre una nova vida. El compromís per un món millor.
Tot és qüestió de comprensió i decisió. El camí adequat no està en la imposició i manipulació, més aviat es basa en la comprensió, solidaritat, tolerància i el sentit comú.
L'únic i lloable interès ha de ser ajudar a que cada vegada més gent estiga predisposada a no consentir abusos i injustícies. Segurament, aquests arguments són els més escaients per flirtejar amb eixe abstracte desig anomenat felicitat.

Artur.

EL REGUST DEL SOMNI...

2012-02-04T08:05:00.003+01:00

El regust del somni,

atrapat entre les tèbies brises

del calefactor engegat

de la reduïda alcova,

és, a trenc d'alba,

l'únic equipatge útil,

en aquest nou clarejar

que vessa, implacable,

la gerra del temps infinit.

A part d'això,

punyals de gel van assotant

l'esquinçada matinada

que avui inunda el paisatge.

La remor punxant

de vents plens de fúria,

sembla que pregonen

les colèriques queixes

dels intranquils déus.

Artur.

QUAN LES AGULLES DE GLAÇ...

2012-02-03T08:01:00.003+01:00

Quan les agulles de glaç
claven el seu llampec
en la pell del rostre,
el record de la flor
en el buit de les mans,
nega les hores
d'aquesta gèlida alba.

El desert del moment
gronxa els propòsits
en un profund anhel
ple de primaveres.
I aquesta abraçada de desig
omple, la deshabitada alcova,
de paisatges entapissats
amb humides herbes, somiades.

Primavera!
Un sospir avui et plora.

Artur.

NO SÓN BONS TEMPS PER OMPLIR DE LÍRICA EL PRESENT

2012-01-31T19:37:00.008+01:00

No són bons temps per omplir de lírica l'angoixant present que estem suportant. La paciència cada vegada està més reclosa en el cànter de les essències perdudes. Les coses segueixen sent de la manera que els de sempre pretenen que ho siguen. La corda està tibant massa i es pot trencar en qualsevol moment. Els temps són diferents i les solucions estan a l'abast del veritable i solidari sentit comú, però passa que hi ha una molt particular manera d'entendre'l en les esferes on habiten els que pretenen exercir com a governants d'uns espais en què la ciutadania civil, amb la única etiqueta d'ésser humà, segueix novament observant l'obstinació en solucions que no minven privilegis als de sempre. Als que fan servir els fils d'un, ja, tronat capitalisme cruel i egoista.

Artur.

HAIKU (XXXVIII)

2012-01-28T06:56:00.004+01:00

Frustració.

Descàrrega emocional,

resistència.

Artur.

ENNUVOLAT PEL PENSAMENT

2012-01-26T16:20:00.005+01:00

Ennuvolat pel pensament,
l'angoixa d'una onada
sacseja la riba de l'alba
amb l'ardent petó
d'un envellit despertar.
I el tèrbol mar
esquitxat de vendavals
colpeja, amb força,
les idees i paraules
que, desassossegades, bocen
amargues marees de silencis.

La queixa va fluint.
Les mans van omplint
de virtuós coratge,
que suspèn llàgrimes i espines,
la brisa marinera
del mediterrani hivern.

Artur.

EL SENTIT DE L'HUMOR.

2012-01-23T07:32:00.003+01:00

Hi ha un fàrmac que et protegeix de l'estrès. Si l'utilitzes com hàbit o costum, aconseguiràs veure les coses rebaixant el seu nivell de dramatisme. Segurament, els problemes seran menys problemes quan begues aquesta poció. També la teva predisposició s'encaminarà cap a dreceres més benevolents. La por serà menys desafiant i el teu ànim s'omplirà de glopades plenes de positivitat. Les pedres del camí no espolsaran contínuament la teva existència.

Sí, t'estic parlant del sentit de l'humor.

Artur.

ELS PAISATGES I LA VIDA

2012-01-20T06:15:00.003+01:00

Diuen que el nivell interior de les persones està en estreta interacció amb tot allò que ens envolta. L'individu i el medi, els sentits i l'entorn es combinen en precisa simbiosi, marcant la nostra manera de ser i entendre l'existència. Així doncs, hi ha uns "PAISATGES" que perfilen profundament la vida de les persones. Són sensacions que desencadenen dins nostre mecanismes singulars que, en certa manera, distingeixen el nostre caràcter i personalitat. Són "paisatges que dibuixen colors i arrels especials. Aromes d'una existència. Dreseres de vianant."

Artur.

ARREPLEGUE LES RESTES

2012-01-19T06:53:00.005+01:00

Després de vagarejar de nou
per la cara fosca de la Terra,
arreplegue les restes
d'un camp de batalla
farcit d'arbres caiguts,
colpejat de trossos de temps.

La llum d'un nou clarejar
va esculpint en el record.
Tot flueix envejós de lluna
sobre el rastre de la nit.
Al trot de la matinada
intente neutralitzar
els gelats vents
d'aquest pelegrí gener.

Artur.

HAIKU (XXXVII)

2012-01-15T07:22:00.004+01:00

Ímpertu humà.

El que sóc capaç de fer,

obstinació.

Artur.

L'ADEQUADA INTERPRETACIÓ DELS SENTIMENTS NEGATIUS

2012-01-13T06:46:00.005+01:00

Els sentiments negatius també formen part de la vida de les persones. El que passa és que hem de fer un ús raonable. Hi ha vegades que fem un pràctica desproporcionada.

No és el mateix tenir cert temor davant d'una situació que ens produeix preocupació, sentiments desmesurats de pànic, depressió, ira, ... davant d'una situació que l'únic que ens demana és un estat d'intranquilitat i alerta. El problema està en la interpretació desproporcionada dels esdeveniments. De vegades a les coses els concedim una importància excessiva.

Això, entre altres situacions, són pinzellades que difuculten l'obtenció d'un estat de certa "felicitat" personal. (Artur)

A MITJA VEU

2012-01-08T10:25:00.004+01:00

A mitja veu,

traspasse els mons inventats

de meravelloses atmosferes

curulles de quimeres.

Cerque, amb la tènue paraula,

salvar els fons daurats

dels desgastats mars

que inunden aquest espai.

El desig, transformat en alè,

traspassa la frontera del silenci

per a, suaument,

despullar de vertigen

l'agitada estada

de les realitats desertes.

Artur.

ON SÓN ELS SOMNIS?

2012-01-07T07:49:00.003+01:00

No hi ha dubte que el present que ens pertoca viure deixa poc espai per somiar. Sembla que el desànim s'està instal · lant en en el pensament de moltes persones. però ... On són els somnis? On és aquella il · lusió per aconseguir els nostres propòsits?

No hem de resignar-nos davant una situació que ha vingut imposada per la mala i interessada manera de gestionar allò que és de tots. Una situació que nosaltres podem canviar des de la nostra posició de ciutadans del plaqneta. O, cal tirar la tovallola?

Però tot passa per canviar la nostra manera de pensar en relació amb els nostres talents i recursos. Segurament és necessari reflexionar i convèncer-nos que podem somiar i que tenim al nostre abast les eines necessàries per convertir els somnis en realitat. No estem vençuts. Cal reaccionar, alliberant-nos i trencant lligams obsolets del passat. (Artur).

HAIKU (XXXVI)

2012-01-05T09:36:00.002+01:00

Tranquilitat.

El pensament reflexiu,

pacient.

Artur.

2012

2012-01-01T08:20:00.009+01:00

Afanys i anhels,
es desperten en aquest nou any.
Tot s'omple de desig.
Novament,
avui l'alba porta camuflat
un calaix ple d'alè.
Voluntats que serviran
per poder seguir somiant
en un altre món possible.
Que aquest nou clarejar
faça vessar de valentia
l'antic bagul
dels desitjos oblidats.
Que ressone amb força
l'espiral cargol de mar
que guia la nostra decisió.

Artur.

LA FELICITAT COM APRENENTAGE

2011-12-30T06:58:00.006+01:00

Hi ha una forma molt estesa, però poc útil, d'abordar l'existència. És aquella que centra el seu objectiu en allò tan gastat de "trobar la felicitat". És clar que desenvolupar una sèrie de vigors que òmpliguen d'optimisme, gratitud, amor, perdó, altruisme, ... aquest viatge que anomenem vida, no és cosa fàcil. Però viure sent esclaus d'un objectiu com és trobar la felicitat, aporta una gran pèrdua de temps. Cal ser conscients de cada moment viscut. Viure el present amb intensitat. La felicitat no és, en absolut, una destinació. Pense que és aquí on rau l'error.

La felicitat, més aviat, cal entendre-la com un continu anar per la vida. De viatjar per ella.

Per ser feliç, cosa d'altra banda gens fàcil, exigeix un esforç per part nostra. Cal fer el viatge vital amb un equipatge carregat d'actitud positiva, d'imaginació i creativitat, d'esperit solidari i tolerant, etc.

Omplir la vida de felicitat no és qüestió de sort, més aviat és un assumpte que s'aprèn i, per tant, esforç i voluntat són imprescindibles per a tal menester. (Artur).

FALSEJANT AFANYS

2011-12-27T06:38:00.005+01:00

Vénen cotons de neu

perfumant el silenci de l'hivern.

Vaig regirant la melangia

sobre el blanc mantell

que llepa la desgastada pell

dels records.

Mentre,

la vida va falsejant afanys

que pretenen, en l'absurd,

descodificar foscos interrogants.

Sota la tortura i el residu

de latents fracassos,

un sonor silenci de flocs de neu,

lliscant antic discurs

en la gravetat planetària,

van teixint,

dintre l'eternitat del temps,

el lent naufragi

de la incomprensible existència.

Artur.

L'HIVERNACLE DE L'APATIA

2011-12-21T23:03:00.008+01:00

Hi ha persones que no fan de la seva inclinació, preferència o desig una qüestió vital. No els interessa viure lliurats a la passió. Més aviat es conformen amb omplir la seva vida de rutina. Situació que eleva a la màxima expressió l'apatia. És un deixar-se portar per les aigües d'un riu, la llera del qual, està establerta per a benefici d'interessos poc saludables. És un hivernacle ple de gent vegetant, deixant-se portar sense cap altra aspiració més que veure la vida passar. Quina manera de malgastar el dret a omplir de risc la pròpia existència! Risc que és la font que ens allunya de la passivitat i ens manté vius. (Artur).

MIREM CAP A UN ALTRE COSTAT

2011-12-14T21:06:00.002+01:00

John Lennon, entre les seues encertades frases, va dir: "La vida és allò que et va succeint mentre estàs ocupat fent altres plans". Aquesta sentència ha estat un referent en la vida de moltes persones. Ara bé, hem estat capaços de prioritzar les nostres ocupacions? Hem atés el fet de ser conscients de la nostra pròpia vida abans que res?
Efectivament, deixem passar la vida sense assaborir molts importants moments a causa d'un continu afany per competir en aquest absurd món ple de contradiccions que nosaltres mateixos hem anat nodrint.
Realment la vida és un esdeveniment que hem anat desvirtuant a conseqüència d'una equivocada escala de valors que ens ha conduït a ocupar-nos en coses que eclipsen la veritable essència de la pròpia existència.

Sincerament, és dur admetre que la vida és allò que succeeix mentre mirem cap a un altre costat. I més dur encara considerar que els únics culpables som nosaltres mateixos. (Artur).

HAIKU (XXXV)

2011-12-08T07:47:00.003+01:00

Força d'argent.

Alba de núvols i mar,
ales al vent.

Artur.

COMPLIMENTE L'ARRIBADA D'UN NOU DIA

2011-12-06T09:23:00.006+01:00

Complimente

l'arribada d'un nou dia

desxifrant les imatges del record.

En aquest menester m'adone

com el solc de la vida

pertinaçment dilueix

les cendres de les temples

calcinades per daurats estiu.

S'escorren, de les mans,

peixos d'aigua

alliberats pel vacil · lant pols.

Acarone l'instant,

sucumbint novament

a la inperturbable roda

de l'enigmàtica vida.

Una vegada més,

adquirisc la certesa d'un fet:

la recerca inutil de certes respostes

en el bagul de les nits i els dies.

Artur.

NOVEDÓS TRENC D'ALBA

2011-12-04T07:07:00.006+01:00

Des de la panoràmica que capta el sentit més a l'aguait del meu equipatge, observe, en silenci, el clarejar d'un nou trenc d'alba intentant fer novament comprensible tan particular esdeveniment.

El record del transcurs imparable de la roda de la vida, em fa intuir la imatge de l'espai visual que es presenta emergent en el observatori que, jornada rere jornada, tinc junt a l'escriptori del despatx.

Darrere el vidre de la finestra, la imatge rutinària dels elements que composen tan singular paisatge segueixen fidels a la seva ubicació. El cel ocupa el habitual altiu lloc. El carrer conserva la immutable perspectiva des dels seus punts de fuga. Els mateixos arbres en idèntics llocs. Els mateixos veïns passejant similars gossos que en anteriors matinades. Les mateixes façanes amb exactes cromatismes que ahir.

Però avui, al clarejar la llum del dia, el senyal de trànsit, que relluïa a la cantonada del carrer indicant un pas de zebra, estava totalment doblegada arran de terra. (Artur).

SÓC AQUÍ...

2011-11-30T22:38:00.004+01:00

Sóc aquí,
arquejant el cos
a la recerca profunda
d'un assossegat descans.
Com pelegrí
omplint l'ànsia
d'espiritual consol.
I una veu ardent
omple foscos espais
en el fons de les ombres.
No tinc res més
que el desdoblament articulat
dels desgastats ossos
per estremir les entranyes
d'aquest terrenal lament.

És el ennuvolat llit
on descansa la vida.

Artur.

HAIKU (XXXIV)

2011-11-25T07:44:00.004+01:00

Fuig el meu jo.

Imaginant els somnis,

impersonal.

Artur.

COMPLETAMENT INCOMPLET

2011-11-24T06:43:00.004+01:00

Serà una estranya malaltia sentir brollar contínuament un ànsia desmesurada per fer de tot el que ens envolta un focus de creativitat? La immensa majoria de les nostres interpretacions es converteixen insòlitament en situacions subceptibles d'idear originalitat.
És una cosa així com, de forma desmesurada, interpretar el món que ens envolta sota la lent que transforma la realitat en un món imaginatiu, suggerent, diferent, ...
Tanta aglomeració de noves idees i conceptes pot produir una saturació productiva tal que ens vegem atrapats en una dimensió on tot és completament incomplet. Un univers ple d'idees inacabades. parcials, fragmentades.

Artur.

HAIKU (XXXIII)

2011-11-21T06:18:00.002+01:00

Respecte.

Saviesa infinita,

la Natura.

Artur.

EL PENSAMENT I L'ACCIÓ

2011-11-20T07:18:00.003+01:00

Imagine que, com tot, les coses s'expliquen segons com et va la pel·lícula. Però, per regla general, tenim una predisposició a l'immobilisme davant fins i tot situacions moderadament extremes, sobretot si la nostra situació personal no arriba a l'esmentada catalogació.
Quan el que el nostre pensament censura com a injust no ens afecta directament i, per contra, són els altres els que pateixen situacions angoixants, ens segueix costant un mandrós esforç passar a l'acció.
Normalment és molt més revolucionari el pensament que les accions reals i tangibles. De paraula no dubtem a omplir el nostre discurs de solidaritat i tolerància. Però, i d'obra?
I és que per desgràcia, segueix estant més estès del que sembla allò de "camine jo calent, riga's la gent". (Artur)

MELODIA D'ESPIRALS

2011-11-18T07:00:00.011+01:00

Avui, el rellotge
marca l'alba tardorenca.
Arreplegue el que ha sobrat
del silenci entre tenebres.
Òbric, de nou,
la porta dels instants
i caic en un torrent
de pors fluint en mi.
Ni la terra humida,
ni els ressons de la pluja,
esdevenen realitats
que mitiguen el turment.
Lliure els ulls a la boira
que difumina les entranyes.
Melodia d'espirals
que van furgant els records.

En aquest complex matí
intente encaixar cristalls foscos
sobre l'ombra del passat.

Artur.

HAIKU (XXXII)

2011-11-14T07:08:00.002+01:00

Descobriment.
El pensament expectant,
un esclat.

Artur.

A QUI VOTEM?

2011-11-13T08:42:00.011+01:00

Estem a una setmana de les pròximes eleccions generals. Sembla que tot el peix està venut. Però són molts, més dels que ens imaginem, que volen menjar un bon filet. I és que, tot segueix igual. Els mateixos personatges canviant el marc del retrat. Endreçant una mica els seus discursos amb la intenció que semblen més pròxims al pensament indignat de moltes i molts.

Per a un important sector de la població és un gran problema l'atur, però tot va més enllà d'intentar solucionar aquesta situació tan angoixant. Sense ser visionaris, simplement amb una mica de sentit comú, és fàcil aventurar que el futur de la humanitat no passa per solucions impregnades d'aquest aire amb cert estil que recorda al més pur Despotisme Il · lustrat ("tot per al poble, però sense el poble ")

Tot és més del mateix. Ens creiem que decidim exercint el dret al vot. I que passa el dia després? A poc a poc, tot torna al lloc apropiat per seguir afavorint interessos dels grans mastodonts supranacionals que, amb total crueltat, segueixen servint-se d'aquest neoliberalisme ideològic per defensar els seus interessos per sobre de qualsevol visió solidària i justa que ens conduïsca a millorar el món en que vivim.

Segurament, a poc a poc, guanye qui guanye, es reduirà l'atur. La Història, en el temps, ens ensenya que les situacions de bonança i de crisi són cícliques. Però el que no és cíclic és el futur del nostre planeta i dels éssers que l'habitem. De tota manera, molts esperem que, ja amb certa pressa, es disparen els mecanismes de defensa que alimenten el natural instint de supervivència.

Doncs bé, amb tot aquest panorama, a qui votem el pròxim 20 de novembre?

Personalment considere que per sobre de la intenció de vot, és prioritària la intenció real de canviar el rumb. La base per a una nova forma d'entebdre el món està en canviar l'EDUCACIÓ. Una educació que impregne la societat de valors al servei de les persones. I no d'interessos particulars, insolidaris i, per què no dir-ho, cruels.

Aquest serà realment el gran canvi del mil · lenni i la llavor que renovarà la mentalitat dels, avui nens i joves però demà futurs governants, polítics, propietaris de grans empreses, etc ...

Encara que ho tenim difícil, crec que la solució no està a quedar-se a casa diumenge que ve. Val més votar a aquells que ens ofereixen una mica de sentit comú (encara que siga poc), que als que ens ofereixen més del mateix: Més solucions al servei del canibalisme neoliberal, més llibertat dirigida i més desigualtat camuflada en discursos solidaris. (Artur).

EL QUE SABEM I EL QUE NO SABEM

2011-11-12T11:23:00.007+01:00

Som éssers amb una enorme finestra oberta per on contínuament va prnrtrant la brisa del saber. És un convidat que com més ens visita, més ens introdueix en una jungla que, gràcies a la nostra capacitat de raonament, ens persuadeix a comprendre i mesurar quant resta per indagar i ocupar espais d'aqueixa particular estada que és el nostre coneixement.

Una singular espiral que ens indueix a reflexionar sobre la següent afirmació: "com més sabem, més ens adonem del que no sabem". (Artur).

CÀNTER DE TENDRESA

2011-11-10T07:24:00.005+01:00

Tinc un cànter de tendresa
en l'escriptori.
Acompanya
les incondicionals metàfores.
Fràgil, silenciós.
Estremeix mes polsos,
ja carregats de devorador
i imparable moviment.

Ple de records viscuts
en la densa jungla
explorada pels anys,
seguisc observant el tresor:
Eixe pitxer de marbre gelatinós
replet de floretes.

Artur.

HAIKU (XXXI)

2011-11-09T06:14:00.004+01:00

Bany estètic.
Sota sons i silencis,
immersió.

Artur.

ENTRE L'EXCÉS I LA MANCANÇA

2011-11-06T06:31:00.008+01:00

"La virtut és una posició intermitja (...) entre dos vicis, l'un per excés i l'altre per defecte."-Aristòtil.

És obvi que existeix una estreta relació entre el vici i el plaer. Moltes situacions plaents són el resultat de la pràctica de determinats vicis. En tot efecte d'acció-reacció l'equilibri de la corda està a igualar la intensitat de la força. L'excés o la mancança, la desmesura o la insuficiència, en definitiva la descompensació ens condueix a omplir d'infelicitat la nostra vida.

Mantenir un equilibri raonat en la forma de pensar, sentir i entendre l'existència ens allunya de l'indesitjat món de les frustracions.

Segurament, doncs, la pedra filosofal de la felicitat la podem trobar indagant en l'adreça del camí intermedi. El contrari és entrar en un terreny on les situacions problemàtiques es multipliquen i, conseqüentment, afecten a l'estabilitat física, mental i emocional. Provocant, com apunta Aristòtil, un allunyament en el particular quefer d'anar construint nostra pròpia antologia de virtuts personals. (Artur).

UN RECORD DE BOIRA I PINARS

2011-11-05T08:44:00.009+01:00

El canvi de temperatura. El canvi d'hora. El canvi de la mànega curta per la llarga. El canvi de...
La imatge mòbil de l'eternitat, novament transcorre imparable per les senderes de l'existència.
Tota l'esperada novetat ha arribat carregada d'un record de boira i pinars silenciosos, on l'aromàtica humitat de l'ambient inunda els sentits amb ocres tonalitats i vaporosos efluvis boçant càntics de pinya i molsa.
I imagine la meua presència allí, enmig d'aqueixa cerimònia, caminant lentament i bevent amb intensitat l'instant de la fotografia.
Al final del recorregut, els vímets de la meua cistella fereixen i rovellen els paraigües dels bolets que desborden en el singular recipient.
En el pensament, un anhelat regirat de rovellons, alls i ou fa segregar contundentment la saliva de la boca. (Artur).

MODELE EL FANG D'AQUEST VERS...

2011-11-01T07:45:00.007+01:00

Modele el fang d'aquest vers
amb la destresa del desgastat pols
mentre, des de la finestra,
veig el balanceig pendular
de la caducitat
entapissar la terrosa humitat
de l'acostumat espai.
Una fulla, despresa,
farcida de misteri,
ofega el moment
amb estranya solemnitat.
Captiu de melangia
adore invisibles silencis.
Fora trenca l'alba
amb tardorenc vestit.

Artur.

HAIKU (XXX)

2011-10-30T06:20:00.004+01:00

Caducitat.
Les fulles de tardor,
melangia.

Artur.

L'ESTRENADA TARDOR

2011-10-28T05:50:00.003+02:00

Transite
el malenconiós llenç
replet de paraules
impregnades pel pressentiment
de l'humida essència.
Són les primeres aigües
de l'estrenada tardor
que inunden de llangor extrema,
el ventre del temps,
al compàs de la finita existència.

... i el finestral
s'omple de pètals de vidre.
La mirada fuig,
perduda, traspassant
àvids desitjos de fum.

Artur.

INTEL·LIGÈNCIA I SENTIT COMÚ

2011-10-26T05:44:00.003+02:00

De forma bastant generalitzada, existeix una concepció errònia a l'hora de valorar la intel·ligència. Normalment té molt a veure amb l'educació formal i la quantitat de coneixements que posseïm. Però en la pràctica, açò no és molt operatiu si no anteposem el que podríem entendre com a educació real.
Cap titulació universitària pot suplantar les experiències de la vida real acompanyades del poder de la imaginació i la motivació.
Ser intel·ligent en la vida és aplicar el sentit comú a l'hora de qüestionar les coses. I açò, ara com ara és alguna cosa que no es porta molt en l'educació formal. Gran part dels coneixements adquirits a l'hora d'estudiar qualsevol carrera universitària no són molt vàlids per al joc de la vida. (Artur).

AL VOLTANT DE COM GESTIONAR LA CULPA

2011-10-24T06:59:00.004+02:00

Per a avançar en el terreny del desenvolupament personal és fonamental saber gestionar l'enteniment de la culpabilitat a l'hora d'avaluar els errors personals.
Tot error és un motiu essencial d'aprenentatge que, segons com ho assimilem, podem forçar positius assoliments en el creixement de la nostra personalitat.
Hi ha qui culpa als altres dels seus propis errors. Fet que ajuda molt poc a avançar en aquest sentit.
Per contra, és imprescindible considerar que els errors es produeixen, normalment, per la nostra pròpia relliscada.
Amb aquest segon plantejament, segurament, obtindrem resultats més interessants en el complicat afany per omplir de sensatesa la nostra vida. (Artur).

HAIKU (XXIX)

2011-10-22T06:19:00.010+02:00

Escenari buit.
Esperanr en l'ombra,
sord dolor.

Artur.

ALBA A BRAMS DE FERRO

2011-10-21T05:54:00.004+02:00

Aquest clarejar
que el vers doblega,
ha volgut que siguem
pits nus al vent.
Torsos partits
que, en flames, desprenen
el dolorós crepitar
de tanta indignació acumulada.
Per tant,
malauradament,
no és un alba
de porpra dolçor.
La nit no ha volgut deixar
solatges de joia
en el térbol beuratge
on quimeres i anhels
dansen al so de les tenebres.

Rep una llum
irritada i colèrica.
Rajos nus a la caça
de regeneradors desitjos
que netegen la impuresa
de menyspreables conductes.

Avui, mon més crespat alè
crida a brams de ferro,
colpejant els murs
que segresten els somnis.

Artur.

HAN CANVIAT LES PREGUNTES

2011-10-19T06:52:00.009+02:00

En moments de bonança tot sembla controlat i perfectament encaixat en l'habitacle del nostre enteniment.
Tot és més suportable, fins i tot en situacions en les quals les idees personals segueixen prenent camins diferents als que prevalen en tan beneficiosa conjuntura.
Per tot arreu trobem solucions i la ment té ocupacions més relaxades. Cadascun procura representar el seu rol (desitjat o no) i viu la vida amb el particular grau de compromís i reflexió, sense massa mals somnis. Tot té una resolució controlada.
Però, què ocorre quan la situació canvia (a pitjor)? doncs... he trobat unes paraules de Mario Benedetti que reflecteixen amb diàfana claredat la reflexió que avui em plantege:

"Quan crèiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes".

Artur.

HAIKU (XXVIII)

2011-10-17T05:51:00.004+02:00

L'absència.
Presència sospirada,
un anhel.

Artur.

TARDORENC OREIG

2011-10-16T05:18:00.008+02:00

Els conceptes crepiten
colpejats per un vent de tardor
que avui saluda, enmig d'ombres,
la plomosa llum de l'horitzó.
La diluïda claredat
abraça un pàl·lid despertar
saturat de nostàlgia,
entre cotons i aromes
d'humida fusta.
L'evocació és enyorança
voletejant el diminut espai
darrere la finestra.
La mirada, perduda
en un interior reflexiu,
paralitza la imatge mòbil
de la intangible eternitat.

El temps, per moments,
s'ha aturat
en un particular oasi
farcit de tardorenc oreig.

Artur.

POSICIONAMENT "CONTRACORRENT"?

2011-10-15T07:36:00.009+02:00

És un error pensar que els nostres posicionaments "contracorrent" no tenen cap valor ni efectivitat real. Si açò fóra així, moltes conquestes socials i noves formes de pensament no hagueren existit o tingut presència significativa en el llarg recorregut de la història.
En l'actualitat, són moltes les persones que no desitgen seguir naufragant en un mar de térboles i injustes aigües. Però a l'hora de la veritat, el seu ànim s'esvaeix davant el desencertat pensament que el seu "granet de sorra" no té cap valor.
No obstant açò, avui més que mai, hem de convéncer-nos que molts granets fan una gran muntanya.
No hi ha una altra forma d'entendre el present, si realment volem canviar la injusta i tremenda bogeria en la qual estem immersos.
Les coses ja no poden seguir com eren. Ja no serveixen els fonaments que, per damunt de tot, pretenen sostindre "el jònec d'or".
El futur, irremeiablement passa per nous plantejaments reals, justs i solidaris. Una altra cosa és acostar-nos a la destrucció d'un futur per a les generacions esdevenidores.
Pot ser que ja no siga tant "contracorrent" pensar que cada vegada som més els que cridem: PROU!. (Artur).

HAIKU (XXVII)

2011-10-12T08:31:00.004+02:00

L'elecció.
El deure o el sentiment,
un dilema.

Artur.

NUA ESPERANÇA

2011-10-11T06:35:00.003+02:00

Novament òbric els ulls
d'aquesta casa vora mar.
Salta davant meu
un jove horitzó
cercant imaginàries abraçades
de nua esperança
en la riba de la platja
repleta de caragols de fum.

No desitge per més temps
un horitzó cec de futur
que difumine en la boira
tan il·lusionada alba.
En el buit del vent
vull escoltar esplendors.
Somiar l'agitat onejar
de despreses abraçades.
Veles repletes
d'expectants somnis marins.
Quimeres que derroquen silencis
en l'imparable solc del temps.

Artur.

L'ERROR COM A PERFECCIÓ

2011-10-08T08:05:00.005+02:00

Som humans i com a tals cometem errors. La nostra imperfecció ens acosta més a la perfecció. Encara que semble una paradoxa, així és. L'error és font de coneixement i aprenentatge. Hi ha persones que viuen immersos en una permanent angoixa vital, considerant l'error com a font d'ignorància.

Cada fracàs, analitzat des de la responsabilitat, és un motiu que ens acosta més a la saviesa i l'aptitud.

Per tant cal evitar problemàtiques amb el nostre ego i admetre positivament les equivocacions. Segurament així, estarem més a prop de l'èxit i la satisfacció personal. (Artur).

AMB EL COR PLOVENT CRISTALLS

2011-10-06T06:22:00.009+02:00

Avui navegue
en un oceà immens,
agafat fort al record,
amb el cor plovent
cristalls de nostàlgia.
Una trista alba
plena de paraules silencioses
que volen en el vers
i cremen l'ànima.
Són pensaments ofrenats
a la gènesi d'un nou dia.
Mentre la vida,
per l'instant de l'ombra,
passa imparable.

Artur.

HAIKU (XXVI)

2011-10-03T03:05:00.004+02:00

Somni profund.
Balla l'uniforme repòs,
com un núvol.

Artur.

VIURE EN ELS NÚVOLS

2011-10-02T06:11:00.010+02:00

En un món frenètic i bastant inhumà com aquest que ens pertoca viure, contínuament ens inculquen tenir els peus en el sòl. Omplir el nostre pensament de realisme. Socialment, ens censuren i desestimen el nostre idealisme i imaginació. No interessen pensaments massa meditats.
Avui tot ha de ser molt concret. Tot ha d'estar al servei d'aqueixa màquina anomenada capitalisme que ens engoleix a tots, sense deixar-nos una escletxa per a la utopia, per a la reflexió crítica d'una manera de vida que cada vegada ens fa perdre més nostra marca personal. Una existència subliminalment manipulada amb la finalitat que el nostre pensament no es perda en imaginatives i esperançadores reflexions que s'aparten de la crua realitat, quan intentem posar els peus a terra.

És tan dolent somiar?. Vaig trobar aquesta frase anònima escrita en la paret del xicotet WC d'un tren de rodalies: "Viure en els núvols no és dolent. El dolent és baixar."

Artur.

VISITE LA PELL DE FELTRE

2011-10-01T09:11:00.007+02:00

En l'hora de la penombra
visite la pell de feltre.
Brilla el tacte en el silenci
enlluernant l'instint ardent.
En el foc d'aquesta foscor
camine sendes
a la recerca de tu,
del teu cos nu.
Infatigable,
indague secrets,
mentre els ocells comencen
l'anunci de noves albes.

En la candent sorra
d'aquesta infinita platja,
construïsc nous vergers
de fina tendresa.

Artur.

REALMENT PATÈTIC

2011-09-29T11:57:00.006+02:00

En el periòdic PÚBLICO llig el titular següent: “Peligran los centros de discapacitados catalanes”. I extrac el nucli de la notícia: “Los centros catalanes dedicados a la atención de personas con discapacidad están en la cuerda floja. El anuncio de la Generalitat de posponer dos meses el pago de las ayudas públicas a todos los servicios de dependencia afecta especialmente a estas organizaciones, que son las más pequeñas.”

La primera i ràpida conclusió és qüestionar-me el següent: En que món de cafres estem vivint? Com pot ser que no hi haja diners per a atendre els nostres majors més necessitats i continuem utilitzant luxosos cotxes oficials, suculents “esmorzars de treball”, nombrosos assessors innecessaris, sous desproporcionats de polítics i alts càrrecs públics i privats, …? La llista podria ser interminable, però el més descoratjador és observar com la notícia ix publicada en els periòdics, ens indignem per això i després de la corresponent acalorada tot es queda en una denúncia que, amb el temps, novament quedarà en l’oblit.
Mentrestant, més d’un ancià o anciana patirà un final vital sense l’atenció que es mereix.
És que no hi havia un altre lloc on retallar? Aquest és el món capitalista, neoliberal i feliç que volen mantindre amb ungles i dents? És aquesta la solució que els nostres polítics tenen per a fer front a l’actual crisi econòmica? La societat civil continuarà utilitzant la denúncia passiva com a forma de desacord? Realment patètic. (Artur).

L'EXISTÈNCIA NO ADMET REPRESENTANTS

2011-09-29T07:26:00.008+02:00

Repassant alguns proverbis i frases celebres, trobe una de l'escriptor i psicoterapeuta argentí Jorge Bucay que realment em crida l'atenció: "L'existència no admet representants".
Pensant en açò, efectivament, arribe a la conclusió que per a créixer en la vida és imprescindible cercar, indagar, descobrir, somiar,... per nosaltres mateixos. El nostre activisme vital, aqueix que alimenta l'enteniment i desenvolupa la nostra persona, és intransferible. Hi ha coses en el nostre avanç existencial que no podem traspassar a ningú.
El contrari, considere que fomenta una mena de proteccionisme perjudicial per al creixement personal.
Una cosa és l'ajuda per a trobar els camins adequats i una altra molt diferent és que caminen per nosaltres. (Artur).

HAIKU (XXV)

2011-09-28T07:10:00.004+02:00

Pot ser si, no.
Una dual tendència,
alè, tristor.

Artur.

APUNTANT CAP ÍTACA

2011-09-26T06:49:00.007+02:00

En aquest preludi
d'humit clarejar
dansen les espines
de l'efímera existència.
Des de la profunda eternitat,
acompanya mon desvetllar
un rumor de mar
que embolica l'espai
de les fosques roques.
Les xicotetes ones,
són paraules oblidades
que, des de llunyans capvespres,
dormides,
enfilen el flux
de noves albades.

Entre aigua i escriptura,
la creixent matinada,
novament solta amarres
apuntant cap a Ítaca.

Artur.

XICOTET BALANÇ

2011-09-23T06:23:00.009+02:00

Des del 15-M fins hui ha transcorregut un espai de temps suficient per a poder fer un xicotet balanç d’allò que s’ha viscut en aquests últims mesos i les perspectives de futur que podem intuir.

En poc de temps el nostre ànim ha solcat les simètriques aigües de l'esperança i la decepció. Hem passat de l’eufòria desmesurada de la resposta ciutadana indignada al més absolut decaïment. Ni tant, ni tan poc.

Hui les aigües equilibren el seu nivell, en vespres d’unes eleccions generals que, segurament, a mesura que s’acosta la data, elevarà, sens dubte, novament el termòmetre de l’esperança indignada.

Però després el nivell de les aigües tornarà a l'estat de normalitat, sense més sorolls que algunes escaramusses reivindicatives que , com sempre, seran aïllades i reconduïdes, amb l’acostumada manipulació dels mitjans de comunicació, a l'estat de letargia reflexiva.

Hi hauran algunes mesures solidàries, però l’essencial continuarà imperant en la societat. L’irrenunciable postura de construir una nova forma de convivència, apartada dels desfasats i criminals postulats del més cruel capitalisme neoliberal, continuarà ocupant l’espai de les esperançadores utopies.

Per això hui, de nou, em qüestione, per què és tan difícil perdre la por i comprendre que un nou orde de pensament és necessari per al futur de la humanitat? Per què la reflexió coherent i solidària no triomfa en les urnes?

Pareix que continua primant això de: “pa per a hui, fam per a demà”. És incomprensible observar com, tossudament, ens acostem, més i més, a un futur d' autodestrucció (Artur).

HAIKU (XXIV)

2011-09-22T07:14:00.010+02:00

Prec i desig.
Un bell viatge i llarg.
Ítaca.

Artur.

CREMANT EL MAL SOMNI

2011-09-21T06:43:00.005+02:00

Les paraules escrites

de penombra inundades
renoven el vers
de la desitjada claredat.
Vomite intents
d'arribar a la llum.
L'ànsia corre més
que la rotació terrenal.
I en la pàl·lida solitud
de foscor coberta
cerque, entre paraules,
irreals pensaments.
Ocells d'argila,
modelen amb mà insegura.
Revolegen les ombres,
decorant el silenci.

Angoixat per l'espera
procure omplir d'enderroc
el batec de la nit,
cremant el mal somni.

Avui, els esmolats punyals
del bagul dels records,
resolen el laberint
cap a la claredat estimada.

Artur.

HONESTITAT I AUTOENGANY

2011-09-20T06:01:00.009+02:00

Caure en el parany de l'autoengany ens porta a la pèrdua de qualitat humana. Negar les evidències, quan aquestes no són desitjades, pot ser un mecanisme d'autodefensa que, de forma instintiva, pal.lia una situació que desitgem falsejar per rebutjada.
Quan es dóna aquesta tessitura entrem en el terreny de la destrucció, en un grau més o menys important, de la nostra honestedat.
Mentir-nos a nosaltres mateixos ens allunya del valorat acte de viure d'acord a com es pensa i se sent. Conseqüentment, tard o d'hora, quan intentem sortir de les falses realitats i treure'ns la bena dels ulls, entrem en una espiral de contradiccions, tant en el camp de la relació amb el nostre món interior com exterior.
Estem, doncs, parlant d'un dels tants arguments que nodreix la nostra insatisfacció. (Artur).

LLOCS: LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.

2011-09-18T09:28:00.002+02:00

La Tinença de Benifassà és una comarca històrica del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat a falta d'una llei de comarcalització, tot i que les relacions de la comarca han estat més intenses amb la d'Els Ports i les Terres de l'Ebre.
Hi pertanyen els pobles de Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà (que en l'actualitat disposen de municipalitat), el Bellestar, el Boixar, Coratxà, Fredes (integrats, aquests quatre, dins del municipi de la Pobla de Benifassà) i Bel (integrat dins del municipi de Rossell).
La Tinença apareix com a comarca natural al mapa comarcal d'Emili Beüt, Comarques naturals del Regne de València, de l'any 1934.

Història
Durant el periode musulmà hi habia un castell que controlava la comarca, el castell de Beni-Hassan, d'on li vé el nom. Aquestes terres, conquerides cap a l'any 1230, van passar a ser administrades directament pel govern del Principat entre els anys 1260 i 1262 juntament amb la totalitat dels termes de Vallibona (dins de la comarca dels Ports) i Rossell. Amb aquesta adscripció, el Principat dominava la totalitat de la conca del riu Sénia.
El monestir de Santa Maria de Benifassà.El rei Jaume I manà costruir un monestir al costat del castell, que fou la primera fundació de l'Orde del Císter al Regne de València. Tota la comarca pertengué en feu a l'abat del monestir, que hi va constituir una "tinença". Els límits amb Beseit no eren del tot clars i es va demanar que emetés un arbitratge per resoldre el litigi el duc d'Íxar, que donà la raó als beseitans, i per aquest motiu avui en dia encara es poden veure dins del terme de Beseit diverses creus del monestir de Benifassà tallades a les roques.
Un dels principals productes de la zona és la mel de gran qualitat comercialitzada sota la denominació Mel de la Tinença de Benifassà. La majoria de pobles de la comarca històrica han patit una forta pèrdua de població des de la segona meitat del Segle XX, degut a l'abandonament progressiu de l'agricultura tradicional per part de la joventud local i els canvis en les formes de vida. Aquesta pèrdua de població ha determinat, entre altres causes, la desaparició de cinc ajuntaments de la comarca històrica. El monestir, declarat Monument Nacional el 1931, és ocupat per les monges cartoixanes de Sant Bru, la primera cartoixa femenina establerta a l'estat espanyol.
El Govern valencià va declarar gran part de la comarca històrica parc natural el 19 de maig de 2006. http://ca.wikipedia.org/wiki/Tinen%C3%A7a_de_Benifass%C3%A0

EQUIPATGE

2011-09-17T08:22:00.004+02:00

Un cos,
esculpit amb l'afilada ratlla
de la llum del dia.
un silenci de pedra,
trencat per la lleugera xiulada
de la suau brisa.
Uns pensaments,
enfonsats en la profunda letargia,
apuntant nou clarejar.
I a l'altre costat de la finestra,
un mar obert a l'horitzó
sense més dimensió
que l'absoluta immensitat.

És l'equipatge
que teixeix les meues albes.
Espais sense veu,
enfitats de reflexos
i lluminós mirall.

Artur.

HAIKU (XXIII)

2011-09-15T07:02:00.004+02:00

Demanar.
Marcar dubte o èmfasi,
una qüestió.

Artur.

IMMOBILISME RACIONAL

2011-09-14T05:25:00.003+02:00

La manera de pensar no ha d'entendre's mai com una situació tancada. Des d'aquest posicionament és molt difícil potenciar algun canvi en la nostra vida. Sense desafiaments, estem abocats a una perspectiva tancada, incapaç de qualsevol possibilitat d'alternativa de canvi.
També, el tancar-se en pensaments inamovibles, a la llarga, ens proporcionen visions allunyades de la realitat, ja que el temps passa i les coses canvien. El pensament original pot quedar antiquat.

Conclusió: dinamitzar el nostre pensament ens condueix a escenaris, perspectives, actituds més convenients i vigoroses respecte a la vida. (Artur).

CLAREJA, ENTRE GESSAMINS...

2011-09-09T06:45:00.006+02:00

Clareja,
entre gessamins
i el pàl·lid record
que l'onírica nit deixa.
L'hora de caderneres i frescors
s'omple d'un silenci reflexiu.
En les entranyes del cervell,
la vigorosa rosada tempera
l'intent d'evocar
la planyença dels estels.
L'aroma dels pètals,
la melodia de la matinada,
el clar fosc de la perspectiva,
acompanyen el vetlat record
que ha deixat la hipnòtica nit.

Una altra alba més,
el batec de la foscor
és copiós festí
per a l'inquiet pensament.

Artur.

EL VALOR ABSOLUT

2011-09-08T06:10:00.008+02:00

En ocasions confonem el valor d'una situació, concepte, idea, etc. en funció de la nostra particularitat. En la realitat hi ha fonaments que, en la nostra valoració, prenen la seua força segons els nostres propis interessos. La singularitat és important a l'hora de defensar els posicionaments personals.
Però hi ha vegades que aquest argument no és vàlid quan tractem aspectes o situacions que, des de la seua objectivitat, prenen el valor en si mateixes. Són principis morals o ideològics indiscutibles que estan per sobre de qualsevol subjectivitat. (Artur).

RECORREGUT

2011-09-06T08:45:00.006+02:00

El silenci inunda
el recorregut pel teu cos.
Consulte cantonades,
devore la penombra.
Construïsc tendreses
teixides amb els dits.

En la llum de trinats i rosades,
novament, transite apassionat
dreceres del desig.

Artur.

HAIKU (XXII)

2011-09-04T08:01:00.002+02:00

Amistat.
virtut, regal dels déus,
a cel obert.

Artur.

HE VINGUT A L'ALBA NU

2011-09-01T03:46:00.007+02:00

He vingut a l'alba nu,
amb els braços estesos,
compartint l'ombra i la carn.
Des dels alts cims
del profund somni,
entre tremoloses carícies,
he baixat prest
a les portes de ta essència.
En sentir-te,
ha florit un mar de tendresa.
L'ancora del meu navili
ha aferrat tota la passió
en el fons de penombra
de tes escruixidores aigües.
I he seguit negant la dolçor
d'aquest anhelat verger,
el teu cos i el meu desig,
sota l'indeterminat lluminós.

Remogut de passió,
he cercat sendes en ta pell
abans que emmudiren les ombres
davant el clarejar del nou dia.

Artur.

IMAGINACIÓ: ABSÈNCIA o INSPIRACIÓ?

2011-08-31T05:25:00.003+02:00

Per a aconseguir coses en la vida, la imaginació és un procés essencial. Ara bé, cal imaginar per a crear, créixer, caminar,... no per a absentar-se. Des del nostre interior procurem respostes amb mancança d'influència ambiental. Generem representacions percebudes en el nostre interior.
Un procés d'abstracció gràcies al qual omplim d'un beneficiós i necessari idealisme un món alternatiu a l'existent. Una forma de transformar les nostres percepcions per a construir nous camins que faciliten el desig de donar sentit a l'existència i ens ajuden a acostar-nos una mica més a l'anhelat estat de felicitat. (Artur).

LLOCS: SERRA D'ESPADÀ.

2011-08-29T17:55:00.004+02:00

La Serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià. Gran part de la serra forma el Parc Natural de la Serra d'Espadà.
Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, la serra d'Espadà discorre entre les conques dels rius Millars i Palància al sud de la província de Castelló.
A la Serra d'Espadà hi han restes d'antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu. Aquesta es traslladava després a les grans ciutats per a després ser utilitzada en usos gastronòmics i medicinals.
Declarada parc natural, n'és un dels espais naturals millors conservats de tot el País Valencià. La serra d'Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres (Quercus suber).

Flora: Les condicions climàtiques, geològiques i edàfiques fan que entre les espècies més representatives de la flora de la Serra d'Espadà figuren endemismes que sols allí podem trobar.
Les alzines sureres, una de les espècies més interessants del País Valencià, representen la vegetació potencial en sòls silicis. L'alzina surera posseeix la peculiaritat d'oferir resistència al foc, la qual cosa li confereix un gran valor ecològic. La seua resistent escorça, el suro, convenientment explotat constitueix un recurs econòmic per a les poblacions de la serra.
Junt amb les alzines sureres, o bé formant masses boscoses, trobem el pinastre (Pinus pinaster), utilitzat en l'antiguitat per a l'extracció de resines. Es caracteritza per presentar acícules o pinyes de mida més gran que les del pi blanc (Pinus halepensis), que també trobarem compartint sòls calcaris amb les alzines.
Altres espècies dignes de menció són els matolls o matollars formats per diverses espècies del gènere Cistus —com l'estepa blanca (Cistus albidus)—, brucs (Erica arborea), càdecs (Juniperus oxycedrus) i matapolls (Daphne gnidium). També apareixen arbres o arbusts d'interés com són el reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica), el teix (Taxus baccata), el grèvol (Ilex aquifolium), el castanyer (Castanea sativa), l'auró (Acer monspesulanum, Acer granatense), el roure valencià o de fulla petita (Quercus faginea), l'avellaner (Corylus avellana), el server (Sorbus torminalis), el freixe (Fraxinus angustifolia) i l'arborcer (Arbutus unedo).
La serra presenta espècies de gran interés científic o biogeogràfic, entre les quals destaquen endemismes valencians com la bracera (Centaurea paui), el clavellet de roca (Minuartia valentina), l'herba de llunetes (Biscutella calduchii) i d'altres com el pericó de sureda (Hypericum androsaemum) i la ginesta de sureda (Cytisus villosus), així com gran quantitat de falgueres.

Fauna: La fauna d'esta serra és resultat de la diversitat de paisatges i ambients que posseeix.
Començant pels amfibis, podem trobar diverses espècies com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita) i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes). Però l'espècie més interessant és l'ofegabous (Pleurodeles waltl) o "venancio", que troba el seu hàbitat a aigües tranquiles i a algunes basses de reg.
Els rèptils són representats per diverses espècies com el fardatxo (Lacerta lepida), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i la verda (Malpolon monspessulanus).
En quant a l'avifauna destaquen, sense dubte, les rapinyaires. L'escassa i amenaçada àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) habita a la serra i l'àguila serpera (Circaetus gallicus), l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i l'astor (Accipiter gentilis) troben un hàbitat idoni a les masses boscoses. Entre les rapinyaires nocturnes podem trobar-nos el gamarús (Strix aluco), el mussol banyut (Asio otus), el duc (Bubo bubo) i el xot (Otus scops). Altres aus típiques d'esta serra són el gaig (Garrulus glandarius), el pica-soques blau (Sitta europaea), el pit-roig (Erithacus rubecula), el colltort (Jynx torquilla), el pinsà (Fringilla coelebs), l'oriol (Oriolus oriolus), etc.
La mastofauna és representada, entre d'altres, pel porc senglar (Sus scrofa), la rabosa (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta) i el teixó (Meles meles).
Finalment mencionar que existeixen unes 16 espècies de ratpenats, algunes d'elles de gran importància i en greu perill d'extinció.

Parc natural: Parc Natural de la Serra d'Espadà
Aquesta serra va a ser declarada Parc Natural pel Govern Valencià mitjançant el Decret 161/1998 de 29 de setembre.
La superfície declarada com a parc ocupa unes 31.000 ha. Les muntanyes més altes són el Pic Espadà 1.099 m., el de la Ràpita 1. 103 m. i el Alto del Pinar 1.101 m. En total uns 1.200 quilòmetres quadrats, 120.000 Hectàrees, tot englobant 40 pobles que tenen el terme en l'esmentat territori. Este fet el converteix en l'Espai Natural Protegit de major extensió de tot el País Valencià. Dels 19 municipis implicats, 11 tenen tot el seu terme municipal dins dels límits del parc natural (Aín, L'Alcúdia de Veo, Almedíxer, Assuévar, Xóvar, Eslida, Fontes, Figueres, Pavies, Torralba del Pinar i Vilamalur); mentre que els 8 restants (Fondeguilla, Algimia d'Almonesir, Artana, Aiòder, Matet, Suera, Tales i La Vall d'Almonesir) sols estan inclosos parcialment. http://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_d%27Espad%C3%A0

HAIKU (XXI)

2011-08-27T07:20:00.003+02:00

Et despertes.
Atraus un màgic record,
imagines.

Artur.

AVUI REP LA LLUM, TRENCANT MURS.

2011-08-26T07:13:00.006+02:00

Avui rep la llum
trencant murs.
Pretenc seguir
destruint obstacles.
Sota el nou blau,
a la recerca de l'horitzó,
procure precís,
un colp perfecte.
El desig i l'esperança,
acceleren les ànsies.
Descobrir, mes allà,
l'altre espai.
Entre origen i mort
existeix un baül
replet de murs sagnants.
Serè i en silenci,
vaig destruint dics
que limiten l'ombra
allargada del pensament.

Pel camí, vaig deixant
enderrocs amuntonats.

Artur.

ENCARA SURA EL CLAREJAR

2011-08-24T07:25:00.003+02:00

Encara sura el clarejar
en el llunyà horitzó.
Encara la pell de l'ombra
cobreix algun replec
de la familiar platja.
I les preguntes van passant,
pesant en l'instant.
Incendiant, per dins,
el prodigi poètic.
Damunt del mar,
s'ha marcit la plata
i els somnis s'ofeguen
capturats en les aigües.

Clareja.
En la roda de la vida,
els somnis s'esborren
nus i trencats.

Artur.

LES PRIORITATS DE LA HUMANITAT

2011-08-22T06:54:00.008+02:00

Estem vivint un espai de temps decisiu per al futur de la humanitat. Un alt percentatge de la població està atordida pels esdeveniments i per les complicades expectatives de futur. En el món capitalista, sistema que domina i mou la vida de gran part de la humanitat, diguem del primer món, el desconcert, els valors, les ideologies,... estan sent clarament qüestionades. Realment la situació és difícil i complicada. Fa falta una reflexió i revisió profunda respecte a la situació que hem arribat i prioritzar el camí a seguir de cara al futur.
En aquest sentit la meua reflexió sempre arriba al mateix punt. Per sobre de canvis polítics i socials, hi ha alguna cosa prioritaria. Interpretar el futur de la humanitat des d'una visió que prioritze solucions ecològiques.
Si no prenem ràpides i importants mesures mediambientals que intenten pal·liar el ja tan danyat medi ambient, que més donarà criticar injusts sistemes polítics i econòmics si destruïm irreversiblement la casa on habitem?
És clar que una cosa porta a l'altra però, la urgència a l'hora de pal·liar la malaltia ecològica que pateix el nostre planeta ha de ser el objectiu prioritari a nivell planetari.
Salvar el medi ambient ha de ser un objectiu que ha d'anteposar-se a qualsevol interès econòmic. El contrari ha de considerar-se un homicidi intencionat en tota regla. I el més descoratjant és que totes i tots sabem on s'amaguen els assassins. (Artur).

HAIKU (XX)

2011-08-21T11:58:00.003+02:00

Contradicció.
Paradoxes de la vida,
oposició.

Artur.

"...QUE TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE"

2011-08-20T06:09:00.004+02:00

"...que tot està per fer i tot és possible". Aquests versos corresponen al poema de Miquel Martí i Pol "Ara mateix". Són uns versos que indueixen a reflexionar sobre la necessitat de no donar-se mai per vençut. Un contingut per a portar sempre present. Per a recordar quan tenim dubtes o pensem que l'única solució vàlida és impossible. Un excel·lent títol per a determinar l'esperit pacíficament combatiu. Una poció contra la resignació. Un missatge directe i clar: la utopia és el futur de la humanitat.

Amb llibertat i determinació es poden construir futurs diferents, plens de tolerància, respecte i solidaritat. (Artur).

"BEN POCA COSA TENS"-MIQUEL MARTÍ i POL

2011-08-20T05:39:00.003+02:00

Ben poca cosa tens

Ben poca cosa tens:
La taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil·la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
–no és més lliure qui oblida–,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.

(Del llibre Autobiografia)

Miquel Martí i Pol, va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col•laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter. http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol

EN LA CALMA D'UN NOU CLAREJAR

2011-08-19T06:08:00.005+02:00

Abatut,
vagabund i solitari,
en la calma de l'espai,
edifique un nou clarejar
amb les arrapades que les ombres
ha escampat en la pell.
La paraula es dibuixa
sorda en el vital escenari.
Isc, impotent,
dels foscos mons de la nit,
alimentant l'impertorbable ritu
d'una nova punta de dia.
L'enteniment va escorcollant
cúmuls onírics,
que l'alba precipita
en el paper del quadern.
El nou sol d'estiu
renova la claredat,
inundant de certeses,
les doloroses realitats.

Abatut,
vagabund i solitari,
en els jovençans vèrtexs
del rutinari clarejar,
cada vegada,
es fan més incomprensibles
els habituals setges
del planetari estatge.

Artur.

HAIKU (XIX)

2011-08-18T08:19:00.002+02:00

Empatia.
Provocant emocions,
els sentiments.

Artur.

FILOSOFIA DE VIDA

2011-08-17T06:18:00.004+02:00

En general, totes i tots tenim la nostra pròpia filosofia de vida. Uns principis i una forma personal d'entendre-la. És un procés que la majoria de les vegades es produeix de forma una miqueta inconscient. Sorgeix i es forja sense prestar-li la suficient interiorització que afavorisca anar polint la seua construcció.
Sobre la marxa, normalment, anem construint la seua estructura. Segurament l'experiència té molt a veure en açò, però perquè no siga causa de conflicte necessitem prestar-li una mica més d'atenció. Necessitem reflexionar, utilitzar l'esperit crític, comprendre-la i contextualitzar-la en la seua globalitat. Els beneficis poden ser importants: Evitar, resoldre i abordar els problemes vitals amb adequades garanties d'èxit. (Artur).

CONFLICTES ACTITUDINALS

2011-08-16T06:39:00.006+02:00

La resposta que donem enfront d'alguna cosa o algú, argumenta una aproximació al concepte d'actitud. Però el nostre posicionament no està compost d'una sola variable. El que pensem, el que sentim i el que manifestem són els components que conflueixen a l'hora d'elaborar opinions respecte a quasi totes les coses o persones del món en les quals hàgem pensat en algun moment.
L'ideal seria que el nostre comportament i posicionament guardara una estreta relació d'equivalència respecte al pensament, coneixement i conducta. Però la majoria de conflictes interns que ens afligeixen vénen motivats pel fet que no som conseqüents a l'hora de manifestar una coherència actitudinal.
Moltes vegades pensem d'una manera i actuem d'una altra. Açò, per tant, és una situació contradictoria respecte al nostre equilibri personal. Motiu que ens omple de sentiments negatius.

La coherència de pensament, sentiment i conducta afavoreix, segurament, l'adequada actitud davant la vida. (Artur).

SOMRIURE

2011-08-15T08:38:00.005+02:00

Que el sol d'aquest nou clarejar
no marcisca el somiat record
de gaudir el teu lluminós somriure
replet de primavera.
Que no s'oxide
l'argentada evocació,
estremida entre els estels,
de la noctàmbula foscor.
Que repiquen esperances i llums
en la perpètua talaia
del nostre singular reducte,
ofegat de pertinaç usatge.

Vida, foc, llum,...
i el teu somriure.

Artur.

HAIKU (XVIII)

2011-08-14T07:01:00.003+02:00

Sobreviure.
Omplir de llum aquest buit,
raó de ser.

Artur.

LES INFLUÈNCIES

2011-08-13T07:39:00.003+02:00

En ocasions vivim atrapats en les xarxes de les influències del passat. Açò, sens dubte, condiciona el futur. El nostre caràcter se sent emmanillat per aquest influx, ja siga familiar, social, en la relació de parella, etc. Tot açò ens fa sentir malament. Tenim la sensació de no controlar la nostra pròpia vida. I ens és difícil o impossible solucionar aquesta situació.
Molts es donen per vençuts. La realitat és que es pot gaudir dels records. Són experiències que acumulem en la nostra existència, però hem de saber diferenciar que el passat és passat i com tal hem de deixar-ho en pau. Mai sentir-nos encadenats per ell.
Les influències del passat no són fixes. Podem i devem cercar el canvi en un futur que ens allibere d'elles. Ser nosaltres mateixos. Ser més feliços. Canviar en positiu.

Tota influència del passat percebuda com una cadena, furta llibertat al nostre futur. (Artur).

POESIA: CARLES SALVADOR (1893-1955)

2011-08-12T06:29:00.008+02:00

Volta l’era sobre el trill!
Vés xafant, molent la palla!
No digues tinc blat
si no està nugat
dins la saca.

Aquella amor que tenia
s’ha escapat
per un camí de flor blanca.
No digues tinc blat,
batedor
amador,
si no està nugat
dins la saca.

Res no vull d’aquell amor
i el recordar-lo em fa basca.
Per triar aquest blat d’or
has d’esmicolar la palla.
El sol abrasador
recrema l’esquena tostada.
El trill fa un camí sense fi
i troten les mules si senten la tralla.

Aquella amor
tenia bes i abraçada.
¿Què li mancava, a l’amor,
que es fongué pel camí de flor blanca?

No voldria recordar
i tinc als ulls una llàgrima.
No digues tinc blat
si no està nugat
dins la saca.
Volta l’era sobre el trill!
Vés molent i canta!
No vull cançons d’amor,
vull només moldre la palla.

Allà baix a la Ribera
hi havia un rossí pelat
tres dies que estava mort
i encara menjava blat.

No cantes més, per favor.
Cluixca l’assot, calle el cant.
Els records m’ofeguen, tèrbols.
Volte el trill, barrim-barram;
fem la palla ben menuda
i repleguem prompte el blat,
que allà baix, a la Ribera,
jo tenia un dolç amor:
el vaig creure fonedís
i encara és al cor.

Palla i blat! Blat i palla!
No digues mai blat
si no el tens nugat
dins la saca.

Carles Salvador i Gimeno (València, 1893 - València, 1955), fou un poeta i gramàtic valencià. Exercí de mestre a Benassal (Alt Maestrat). El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, sense gaire èxit.
Fou un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al País Valencià. Fou nomenat director de número del Centre de Cultura Valenciana, on ingressà amb el discurs Qüestions de llenguatge (1935). Publicà, aleshores, diversos opuscles gramaticals que foren decisius per a la divulgació de la doctrina gramatical de Pompeu Fabra al País Valencià. També participà en la redacció de les Normes de Castelló. Fou col·laborador habitual del setmanari valencianista Avant.
En la seva producció poètica destaquen Plàstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Fou també important la seva prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels déus (1920), Barbaflorida professor (1930), El maniquí d'argila (1931)- com els assaigs: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937).
Després de la guerra civil, la seva poesia esdevingué més tradicional i austera; publicà Nadal flor cordial (1943), El fang i l'esperit (1951).
El 1951 fundà dins Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana i publicà una Gramàtica valenciana (1951). Salvador s'autoanomenava polític de l'idioma i ha estat considerat un precursor del discurs sociolingüístic.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Salvador_i_Gimeno

EN EL CANTÓ DE L'ALBA

2011-08-11T06:41:00.005+02:00

En el cantó de l'alba,
on els arpegis de la lluna
van perdent, sense control,
la noctàmbula harmonia,
Ací, novament vull
llançar a l'abisme de l'aurora
els melodiosos acords
del darrer vers somiat.
Sobre les cendres de la nit
renaix de la letargia
el despertar de certeses,
inquietuds, pors i ofrenes.

Guerra i pau del pensament!

I en el trajecte
de la desgastada paraula,
el teu nom, flamant, corona
l'indeterminat clarejar.

Artur.

LA SOLITUD NO DESITJADA

2011-08-10T06:39:00.002+02:00

Els psicòlegs diuen que la solitud no vinguda de gust és una experiència indesitjada amb uns matisos molt semblats a l'ansietat o depressió. Una situació desagradable que pot, fins i tot, arribar a generar angoixa.
Segurament també té a veure molt amb deficiències respecte a certes capacitats i habilitats socials.
Tenir dificultats per a manifestar sentiments i opinions o manifestar seriosos problemes per a contactar, amb certa confiança, amb els qui ens envolten, són exemples clars que indueixen a la solitud tant personal com a social.
En situacions d'aquest tipus és molt convenient reconèixer que ens passa i les circumstàncies a les quals es deu. La resta és aplicar determinades utilitats tals com deixar pors i victimismes, combatre la timidesa i no tancar-se en un mateix pensant que no hi ha solució. (Artur).

HAIKU (XVII)

2011-08-09T11:21:00.001+02:00

Rodes del temps.
Un embolic de somnis,
el pensament.

Artur.

FUGIR versus SIMPLIFICAR L'EXISTÈNCIA

2011-08-03T07:58:00.005+02:00

No hem de confondre les actituds de fugida davant la vida amb els posicionaments en favor de simplificar-la, eliminant de les nostres inquietuds existencials tot allò que no podem explicar per més que li donem voltes a intentar obtenir respostes.
En el primer cas, les pors, dubtes, incapacitats, influències externes,... poden ser fonaments que ens porten a fugir, creant-nos seriosos conflictes existencials.
La seua conseqüència immediata és adoptar una manera de vida sense rumb. Sense un projecte. Sense un camí clar per a aconseguir una meta.
Per contra, en el segon cas estem parlant d'alguna cosa diferent. Estem plantejant un projecte, un rumb, una actitud compromesa. Però intentant canalitzar les nostres energies cap a allò que ens fa créixer com a persones i deixant de costat complicacions absurdes per incomprensibles.
No és el mateix plantejar-se i reflexionar sobre com podem millorar la vida en el planeta, que intentar obtenir una resposta davant, per exemple, el fet de pretendre explicar que hi ha després de la mort.
En el segon cas, segurament, estem entrant en un camp que ens complica la vida. Ens omple de dubtes. I el dubte paralitza. En aquest cas, la reflexió ens porta a mons angoixants i el temps que perdem en açò és un espai que deixem d'utilitzar en altres aspectes que realment poden millorar el nostre disseny vital (tant a nivell individual com a col·lectiu). (Artur).

EL SOFRIMENT

2011-08-02T09:16:00.008+02:00

A diferència del dolor (sensació física), el sofriment és un estat mental que tot ésser humà, tard o prompte, patim. És alguna cosa inherent a la pròpia existència.
Davant la seua presència, podem abordar-ho de diferents formes. Podem guardar-ho per a nosaltres, la qual cosa coneixem com "patir en silenci". Hi ha qui ho atén, fugint d'ell. Alguns ho escometen intentant transferir-ho a una altra persona. Finalment, uns pocs, ho afronten intentant modificar-ho en alguna cosa útil. La immensa majoria, segurament, una mica de tot l'exposat per a enfrontar-se a ell.
Però el millor que podem fer amb el sofriment és transformar-ho.
El sofriment és alguna cosa que no solament percebem i patim nosaltres. Els altres, la gent que tenim a prop, al costat, aqueixa també pateix amb nosaltres. Intentar reduir el nostre sofriment interior està bé però... ací acaba tot? Els altres seguiran patint. Ara bé, ajudar a reduir també el dels altres ens haurà conduït a transformar el sofriment en alguna cosa útil. Probablement, és el millor que es pot fer amb ell.(Artur).
(Reflexió al voltant dels comentaris de Lou Marinoff sobre aquest tema, al seu llibre "The Big Questions")

ACOMODE EL DESPERTAR

2011-08-01T07:25:00.005+02:00

Després de navegar
els mars onírics,
em trobe estés,
exhaust, en la riba.
El vaivé de les ones
colpeja suaument,
a intervals regulars,
mon desgastat cos.
Com imaginat nàufrag,
renasc, entre escuma i sal,
als esvaïts somnis
de tempestats nocturnes.
Acomode el despertar,
fugint de fantasmes,
vertígens i pors.
La flor del temps,
novament, obri els pètals
a la càlida solemnitat
d'un nou dia.

Artur.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: "Propietats de la pena"

2011-07-31T22:20:00.003+02:00

PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

INTUÏCIÓ

2011-07-28T09:22:00.009+02:00

Si considerem la intuïció com una eficaç habilitat humana, és important plantejar-nos el seu desenvolupament. Els beneficis poden ser importants. La intuïció no sembla obeir a la voluntat. Està totalment al marge de tota lògica i racionalitat, però la realitat és que moltes persones són més hàbils que unes altres a l'hora d'avançar-se als processos racionals per a obtenir un correcte resultat o solucionar un complicat problema.
És difícil d'explicar el seu gènesi però és fàcil observar com certs individus són més ràpids que uns altres a obtenir una resposta encertada.
Com tota habilitat, aquesta es pot conrear i potenciar. Nombrosos experts coincideixen que diversificar l'atenció, acceptar l'ambigüitat, la paradoxa i la incertesa són situacions afavoridores de la destresa intuïtiva.
En definitiva, obrir el ventall de possibilitats pot ser el millor fonament per a desenvolupar l'esmentada aptitud, tan beneficiosa per a afavorir l'encert a l'hora de prendre les nostres decisions. (Artur).